MUSEUS

El MoMA torna a obrir repensant l’experiència de l’art al museu

El centre d’art modern de Manhattan reobre dilluns després de quatre mesos tancat per obres

Com s’hauria d’exposar l’art? El Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) va obrir les portes l’any 1929 convidant a un debat, ric i constant, que gira al voltant d’aquesta pregunta. Dilluns, acabada l’última reforma i després de quatre mesos de portes tancades, el centre, situat al cor del Midtown de Manhattan, tornarà a obrir amb el mateix repte: pensar-se a si mateix fins a l’infinit.

Una mutació parcial amb la qual no només suma 4.000 metres quadrats als més d’11.000 que ja tenia, sinó que també es renova i aprofundeix en dues línies d’actuació marcades per la direcció i els comissaris: l’aposta per l’adquisició d’obres de dones i artistes d’orígens afroamericans i llatins, i la recerca del diàleg entre creadors que se salten l’espaitemps i no comparteixen disciplina. Pintors, escultors, arquitectes, dissenyadors, fotògrafs i creadors audiovisuals es troben a les diverses sales en una nova disposició pensada per afavorir afinitats creatives i friccions interdisciplinàries pel fet de presentar-les juntes.

En aquesta nova etapa, el visitant s’hi trobarà sorpreses inexplicables des d’un punt de vista dogmàtic però que casen amb la juxtaposició que proposa el museu. D’aquesta manera, s’entén la presència del Die de Faith Ringold a tocar de les Les senyoretes del carrer d’Avinyó de Picasso. L’obra de l’artista de Harlem data de finals dels anys seixanta, però la seva obsessió amb el pintor malagueny -el Guernica (antic inquilí del MoMA) va ser una inspiració absoluta per a la seva obra- la porta a trobar-se al costat del seu referent gràcies a la nova reformulació. El vincle multidisciplinari sense relació aparent es fa palès, per exemple, en la poca distància que hi ha entre el quadre de Van Gogh La nit estrellada i la col·lecció de ceràmiques de George Ohr, creades al Mississipí en els mateixos anys que el pintor enfollia pels carrers d’Amsterdam.

“Ningú que vingui a visitar-nos deixarà de veure les grans obres residents que l’han portat fins aquí. Però ara també hi trobarà artistes al costat que obren noves vies i converses”, explica Glenn Lowry, director del MoMA, que aposta per la “interactuació constant” del centre expositiu, que pretén rotar un terç de les col·leccions cada sis mesos. Amb aquesta última remodelació, a més, el MoMA suma un miler de noves adquisicions, de les quals podran gaudir els més de tres milions de visitants que hi entren cada any.

Els marges protagonistes

La reforma ha estat responsabilitat de l’estudi d’arquitectura Diller Scofidio i Benfro, en col·laboració amb Gensler, i inclou una ampliació de la planta baixa i dues noves galeries. A més, s’ha creat un nou laboratori d’estudi pensat per a performances en viu i obres experimentals i que inclou música, so, spoken words i imatge en moviment.

Amb aquestes innovacions, la direcció busca obrir converses entre disciplines, fet que atraurà un públic “interessat en la idea que res quedi estàtic”, explica Lowry, al capdavant del centre des de l’any 1995. “Estem immersos en un debat constant del qual no sempre s’obté resposta”, assegura.

Fruit d’aquesta discussió, el centre afronta la dècada vinent amb les mires més obertes que mai, desfent-se de cànons antics i pesants i observant el que passa en cada marge del món: de la mateixa manera que la cultura afroamericana i llatina i el feminisme s’han fet forts al carrer també ho fan ara al MoMA. “El procés ha sigut gradual i no és cosa d’un dia. Les obres d’aquests artistes eren cada vegada més presents, però amb la nova remodelació ho hem mogut tot de lloc i la seva presència es nota encara més”, diu el director del centre novaiorquès.

Repensar l’experiència

Entre les novetats que trobaran els visitants al museu, que aquest any ha celebrat el 90è aniversari, les noves galeries, gratuïtes i a peu de carrer, volen connectar més profundament el MoMA amb la creació urbana. A més, s’aposta per seguir potenciant el vestíbul, amb l’espectacular instal·lació del coreà Haegue Yang: sis escultures de geometries enlluernadores que juguen amb la llum i el so per crear un entorn ritualitzat.

Tot i això, l’augment de l’edifici en metres quadrats no és un objectiu per si mateix, sinó una oportunitat per repensar “l’experiència de l’art al museu”, aclareix Lowry, ja que la reforma permetrà revitalitzar i consolidar un dels trets fundacionals de la galeria: “Volem que tothom trobi al MoMA un espai pel coneixement de l’art contemporani a través de totes les arts visuals”. A més, la nova disposició arquitectònica del museu va de bracet amb la visió multidisciplinària del centre, que afavoreix la creació de noves rutes entre les diferents galeries.

Entre les noves adquisicions d’aquesta nova etapa, destaquen obres i instal·lacions repartides per tot l’edifici que estan comissionades per artistes del prestigi de Kerstin Brätsch, Experimental Jetset (Marieke Stolk, Danny van den Dungen i Erwin Brinkers), Goshka Macuga, Phillipe Parreno i Yoko Ono.

Les noves exposicions temporals miren a la perifèria

A rebuf de l’aposta dels comissaris del MoMA per allunyar-se de l’hegemonia blanca, les exposicions temporals que podran veure’s a partir de dilluns al renovat centre novaiorquès apunten als perímetres. És el cas del local Pope L, a qui el museu recorda les seves per- formances de carrer a 'Member: Pope L, 1978-2001', una mirada a les primeres i més emblemàtiques actuacions que l’artista afroamericà va fer pels barris de Nova York a finals del segle passat. Una retros- pectiva per les activitats artístiques que van convertir-lo en un personatge icònic de la ciutat, quan es passejava vestit de superheroi sense sostre o ponia ous amb una canonada. Un desafiament al cànon que planteja preguntes incòmodes, reflexiona al voltant de la societat nord-americana i qüestiona la naturalesa de l’art. La presència de Pope al MoMA forma part d’un trio d’exposicions relacionades que es complementen al Whitney, que celebra la seva biennal, i el Public Art Fund i que acabaran desembocant en una nova obra de performance a gran escala inspirada en els carrers de Nova York.

Una altra de les mostres que es podran veure és ' Sur moderno: journeys of abstraction' , a partir de les obres donades per la col·lecció de Patricia Phelps de Cisneros entre el 1997 i el 2016. Pintures, escultures i treballs en paper que formen part de la col·lecció d’art abstracte més important de l’Amèrica Llatina, amb obres d’artistes com Lygia Clark, Gego, Raúl Lozza, Hélio Oiticica, Jesús Rafael Soto i Rhod Rothfuss.

La família, la història i el misticisme són els temes principals de l’obra de Betye Saar, que estrenarà la nova temporada amb 'The legends of black girl’s window', una visió general del sofisticat art de la creadora californiana.

Més continguts de