‘Modern love’: l'amor, un luxe de rics?
La sèrie d’Amazon reincideix en un imaginari romàntic lligat al privilegi econòmic
BarcelonaTens un e-mail, una de les comèdies romàntiques més recordades dels anys 90, explica com la propietària d’una petita botiga de contes infantils renuncia a la seva independència econòmica i es deixa absorbir per una cadena de llibreries perquè s’enamora del seu responsable. A Sexe a Nova York, les protagonistes comenten les conquestes sexuals de la mateixa manera que parlen de les sabates que s’han comprat. Actualització per excel·lència del conte de fades, Pretty woman evidenciava el lligam entre l’amor i l’ascens en l’escala social en aquest tipus de faules. A Cinquanta ombres d’en Grey, la protagonista també manté una relació de submissió amb un magnat dels negocis. Bona part de l’imaginari de les comèdies i drames romàntics va lligat a l’exaltació del capitalisme, la societat de consum i d’un privilegi econòmic que no es qüestiona. Res de l’“Amb tu, pa i ceba” o de la reivindicació de l’amor com a força subversiva que tradicionalment s’ha associat al romanticisme.
Modern love,la nova producció d’Amazon, confirma aquesta tendència. A partir d’una columna homònima del New York Times, la sèrie creada per John Carney (el director de la pel·lícula Once ) presenta vuit històries independents que actualitzen l’imaginari demogràfic de la ficció romàntica sense qüestionar-ne aquest tipus de dinàmiques. Així tindrem amors en la tercera edat, parelles gais amb l’anhel de ser pares, cites que acaben en un hospital, matrimonis en crisi, grans amors estroncats per l’atzar o noies que flirtegen amb homes més grans perquè els manca la figura paterna. També una dona amb trastorn bipolar que ha d’aprendre a estimar-se a ella mateixa en un episodi amb una visió alternativa en tant que equipara l’enamorament a l’eufòria pròpia d’una crisi maníaca. Però si alguna cosa tenen en comú tots els episodis és que estan situats en ambients benestants de Nova York, de manera que associen els seus relats romàntics a un estil de vida molt concret: apartaments a Manhattan, cafès en vasos d’un sol ús al Central Park quan tardoreja, professions liberals, sopars en restaurants carismàtics i la pràctica quotidiana de l’esport (en aquestes ficcions romàntiques, els enamorats no passegen plegats, fan running ).
En el primer capítol, una periodista cultural que viu en un pis de luxe de Manhattan (“És de renda antiga”, explica) manté una relació paterno-filial amb el porter, ni més ni menys que un immigrant albanès que assumeix amb plaer la seva condició subalterna en la societat capitalista. La figura del porter encarna la idea perversa de l’amor com a servei no retribuït: actua com un pare sempre vigilant de la noia, que li dona consells i li critica les parelles, sense esperar res a canvi. Almenys l’altre episodi que planteja de manera més oberta el mateix tipus de relació entre noia jove i home madur compensa el pervers to de conte de fades d’aquest. L’altre únic episodi que atorga cert protagonisme a algú que no és ric se centra en una adopció. La parella de pares que vol adoptar té diners, la mare biològica és pobra. Però, ep, pobre per elecció, i no pas per desigualtat social: ella ha decidit dur a terme aquest estil de vida. La parella és molt tolerant amb la seva situació, però queda clar que així (si no ets prou ric) no es pot educar una criatura. De passada, al negar la possibilitat d’injustícia social també s’evita problematitzar aquest tipus d’adopcions que s’aprofiten del desavantatge econòmic de les mares. L’amor modern com a privilegi...
John Carney per a Amazon Video. En emissió a Amazon Prime Video
