ART

El Monestir de Pedralbes, refugi del patrimoni artístic català durant la Guerra Civil

 'Patrimoni en temps de guerra' explica què va succeir entre els murs del monestir des de 1931 fins a 1941

El Monestir de Pedralbes es reivindica com el magatzem del patrimoni artístic de Catalunya i arxius documentals durant els bombardejos de la Guerra Civil a l'exposició 'Patrimoni en temps de guerra. El reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes', que s'inaugura aquest dijous. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha explicat que la mostra és un intent de posar de relleu el paper d'aquest museu, coincidint amb la celebració del 75è aniversari del final de la Guerra Civil.

Els comissaris de l'exposició, Carme Aixalà i Jordi Ramos, han explicat que la mostra versa entre els anys 1931 i 1941, des de la proclamació de la II República, quan el monestir va ser declarat museu, fins al 1941, quan el monestir va ser exclaustrat i la seva comunitat va haver de fugir."Es va portar a terme una tasca sistemàtica de protecció, investigació de material i inventari malgrat el caos de la guerra", han explicat els comissaris, que han dissenyat una exposició que recrea aquelles caixes, embalatges i lligalls, a més d'incloure fotografies de l'època i objectes rescatats.

La mostra està organitzada en quatre espais dins del monestir, amb el fil argumental de la seva vocació de salvar el patrimoni, i que comença amb l'audiovisual introductori que contextualitza l'època 'Temps convulsos. Catalunya 1931-1941'. També reivindica la personalitat de Josep Rocarol, que va ser decisiu per a salvaguardar el monestir durant les cremes republicanes. Rocarol va treure davant del claustre objectes de poc valor i els va incendiar perquè els autors d'aquestes cremes passessin de llarg. L'exposició il·lustra com, en agreujar-se el conflicte, col·leccionistes i entitats de Barcelona, Sevilla, València i Madrid, van fer arribar les seves obres al monestir, que les va protegir durant tota la guerra fins a la seva posterior devolució, en alguns casos confusa, malgrat la tasca d'inventari del centre.

En el recorregut, s'inclou una recreació de la disposició d'aquests arxius en la mateixa sala capitular que els va albergar. Finalment, la mostra explica la persecució a la qual es va veure sotmès l'estament eclesiàstic, que va retornar el monestir l'endemà de l'entrada de les tropes franquistes, en una època en la qual les monges van conviure amb obres d'art i fons documentals.