Mor als 89 anys Darío Villalba, l'artista que va fusionar la pintura i la fotografia

BarcelonaL'artista basc Darío Villalba va morir divendres als 89 anys a Madrid, segons ha informat el seu galerista a través de les xarxes socials. Villalba va ser una figura clau per entendre l'evolució de l'art espanyol a partir dels anys 60. L'artista es va desmarcar dels corrents artístics de l'època, va experimentar amb la fotografia i la pintura, i es va convertir en un dels grans precursors de l'ús de la tècnica fotogràfica en obra pictòrica. Està considerat una referència obligada de la generació que va substituir l'informalisme dels anys 50 en l'art espanyol.

Nascut a Sant Sebastià el 1939, Villalba tenia només 18 anys quan va organitzar la seva primera exposició, a la Sala Alfil de Madrid. Abans, però, també havia despuntat en els esports i el 1956 va ser el primer patinador artístic espanyol que va competir en uns Jocs Olímpics d'hivern, els de Cortina d’Ampezzo, a Itàlia. La seva formació inclou estudis a l'Escola de Belles Arts de San Fernando, una estada al taller parisenc d'André Lhote i una beca a Harvard amb què va començar a ser conegut als Estats Units.

A mitjans dels 60 elabora un llenguatge propi que es nodreix de la trama fotogràfica com a suport pictòric. Villalba treballa amb imatges que extreu de revistes o arxius i que descontextualitza, però també utilitza fotografies seves sobre les quals intervé amb pintura, fragmentacions o altres tècniques. "A la meva obra, la pintura és fotografia i la fotografia és pintura", resumia fa uns anys.

El 1970 va presentar la col·lecció 'Encapsulados' a la 35a Biennal de Venècia amb un èxit que va llançar la seva carrera internacional. Villalba ha exposat a París, al MoMA i al Reina Sofía madrileny, i la seva obra figura en col·leccions del Metropolitan i el Guggenheim de Nova York, a la col·lecció AENA de Madrid i a la Fundació Juan March de Palma.

Villalba va ser Premio Nacional de Belles Arts Plàstiques i Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts, a més de membre de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de San Fernando. La primera i última exposició que va fer a Catalunya va ser el 2016 a la Fundació Sunyol. ‘Resplandor seco’ reunia retrats en gran format de personatges marginals i en situació límit: malalts, ancians, delinqüents, malalts mentals, sensesostres... "Els personatges que més m’han interessat es troben al límit de les passions humanes", explicava a l'ARA.