Mor als 90 anys Max von Sydow

BarcelonaL'actor Max von Sydow va morir diumenge als 90 anys, com va confirmar ahir la seva dona, Catherine von Sydow, a diversos mitjans francesos, "amb el cor trencat i una tristesa infinita". El suec va ser un dels grans actors europeus de les últimes dècades, protagonista de clàssics com El setè segell i Pelle, el conqueridor, per la qual el van nominar a l'Oscar, però també va fer carrera a Hollywood i va actuar en films com La història més gran mai explicada i L'exorcista. Nascut a Lund en el si d'una família aristocràtica, Von Sydow va estudiar art dramàtic a Estocolm. El 1955 va entrar en el cercle de confiança d'Ingmar Bergman i es va incorporar a la troupe d'actors i actrius que participaven en les seves obres teatrals i produccions de cinema. "Bergman dirigia un teatre municipal on representava obres tot l'any –va recordar el 2016 a Sitges–. Quan acabava la temporada, a l'estiu, és quan fèiem les pel·lícules. Formàvem un equip i va ser una experiència molt important per a mi".

La primera pel·lícula que va rodar amb Bergman va ser també la del seu paper més icònic: el del cavaller que, tornant de les croades, s'enfronta a la Mort en una partida d'escacs. És El setè segell (1957). Quan Von Sydow va rebre el premi honorífic a l'edició del 2016 del Festival de Sitges, va recordar que al començament aquest cavaller no parlava i que Bergman va decidir escriure-li els diàlegs més endavant: "Va ser un exercici experimental", va explicar Von Sydow. I després arribarien altres clàssics com Maduixes silvestres (1957), La font de la donzella (1960), i El rostre (1958).

En l'extensa filmografia de l'actor hi ha un racó espanyol: va formar part del repartiment de Conan, el bàrbar (1982), que va ser rodada en llocs com Almeria, Segòvia i Conca; i d'un dels títols més desconeguts del cineasta quinqui Juan Antonio de la Loma, Jugando con la muerte (1982). I més endavant va participar en l'òpera prima de Juan Carlos Fresnadillo, Intacto (2001), on va interpretar Sam el jueu, un supervivent de l'Holocaust que dirigeix un casino. El seu primer paper important a Hollywood va ser interpretant Jesús en el pèplum bíblic de George Stevens, La història més gran mai explicada, del 1965. Abans havia rebutjat enfrontar-se a James Bond en la primera entrega de la saga, 007 contra el Dr. No (1962). Amb una carrera de més de 100 pel·lícules i sèries, Von Sydow no va ser un actor gaire primmirat però va treballar amb la majoria de grans directors: John Huston a La carta del Kremlin, Sydney Pollack a Els tres dies del còndor, Woody Allen a Hannah i les seves germanes, David Lynch a Dune i William Friedkin a L'exorcista, en què interpretava el pare Merrin.

Un gran rostre del fantàstic

Von Sydow va acabar sent un dels grans rostres del cinema fantàstic, com va reconèixer el Festival de Sitges. A part de L'exorcista, Dune i El setè segell, l'actor també va participar en el kitsch Flash Gordon del 1980, l'adaptació del còmic Judge Dredd del 1995, la fantàstica Minority report de Steven Spielberg i la resurrecció de la saga Star Wars: el despertar de la força (2015). La seva aparició en aquestes produccions sempre se cenyia a papers petits que la seva imponent presència sempre feia grans, com passava amb el Corb de Tres Ulls, el personatge que va interpretar en un grapat d'episodis de la sèrie Joc de trons, un dels seus últims treballs.

En qualsevol cas, Von Sydow no va fer mai el salt a Hollywood sinó que va mantenir sempre un peu en el cinema europeu. A Pelle, el conqueridor (1987), de Bille August, guanyadora de la Palma d'Or al festival de Canes, interpretava un pare d'edat avançada que emigrava des d'un poblet suec a Dinamarca amb el seu fill a la recerca d'una vida millor. Tenia 47 anys quan va rodar la pel·lícula, però semblava gairebé ancià, un aspecte que l'actor sempre va fer jugar a favor seu. També a Sitges Von Sydow va recordar per què era una de les seves pel·lícules preferides: "Em van agradar molt el guió i la història, basada en una novel·la danesa de finals del segle XIX que era la primera que dignificava la classe treballadora i potser una de les millors novel·les daneses. El meu personatge era un miserable, desgraciat però alhora meravellós", va explicar l'actor.

La segona nominació a l'Oscar va arribar 23 anys després de Pelle el conqueridor, quan Von Sydow va interpretar un misteriós ancià a Tan fort, tan lluny, una adaptació d'una novel·la de Jonathan Safran Foer que tornava a unir l'actor amb un partenaire més jove, un nen de 9 anys que ha perdut el pare en l'atemptat de l'11-S. Von Sydow va dirigir una sola pel·lícula: Katinka (1988), que es va exhibir al Festival de Canes l'any passat. Ho va fer, explicava l'actor suec, perquè volia portar al cinema la novel·la de Herman Bang, que l'havia commogut molt des de la primera vegada que l'havia llegit. Va ser l'última experiència darrere la càmera.

Amb Bergman sempre va conservar l'amistat. "Som amics. Vam treballar molt junts, al teatre i al cinema, quan érem molt més joves. Érem lliures, ell encara no era un cineasta conegut arreu del món i jo només era un actor amb poques pel·lícules al darrere. Vam treballar molt i ens vam divertir. No puc dir exactament quina influència ha tingut sobre mi, però deu seu important".