Mor Núria Pompeia, pionera del còmic feminista

Dibuixant, humorista gràfica i periodista, va ser una de les primeres dones a abordar la reivindicació feminista en les vinyetes

La dibuixant, humorista gràfica i periodista barcelonina Núria Pompeia ha mort aquest Nadal als 85 anys. Pionera del còmic feminista, va reflectir vivències col·lectives per denunciar la discriminació de la dona en tots els àmbits de la societat. A més, va defensar la lluita feminista durant el franquisme, una reivindicació pràcticament exclosa en l'antifranquisme. Ho va deixar ben palès a 'Mujercitas' (1975), una obra que qüestionava totes les imposicions que patien les dones des del naixement.

Nascuda a Barcelona el 1931, Núria Pompeia va estudiar art a l'Escola Massana i va començar a publicar vinyetes als anys 60 a la revista 'Oriflama'. El seu primer llibre, 'Maternasis' (1967), era inequívocament feminista, i mostrava el tarannà d'una dona que definia així la raó de la seva lluita: "O et rebel·les o et resignes. Si et resignes, és possible que deixis de patir… però a mi això de la resignació em fa molta angoixa”.

Pompeia va col·laborar com a ninotaire i cronista en diverses publicacions, com ara el 'Diari de Barcelona', 'Dúnia', 'Charlie Hebdo', 'Triunfo', 'Vindicación Feminista', 'Sábado Gràfico' i la revista 'Por favor', de la qual va ser cap de redacció.

Entre les seves obres destaquen 'Y fueron felices y comieron perdices' (1970), 'Pels segles dels segles' (1971), 'La educación de Palmira' (1972), l'esmentada 'Mujercitas' (1975) i Cambios y recambios (1983). També ha deixat obra narrativa: els llibres 'Cinc cèntims (Una dotzena de contes)' (1981), 'Inventari de l'últim dia' (1986) i 'Mals endreços' (1998). Pompeia va rebre reconeixements com la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic el 2002 i la Creu de Sant Jordi el 2007. I el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir l'exposició 'Núria Pompeia, sola davant la vinyeta', comissariada per Pepe Gálvez.

Més continguts de