Mor l'actor Pepe Martín, el popular comte de Montecristo

L'actor havia participat en els últims temps en 'Cuéntame' i 'Fuera de carta'

L'actor barceloní Pepe Martín, el popular protagonista de la sèrie de TVE El comte de Montecristo i una de les veus emblemàtiques de l'escena espanyola, ha mort aquest diumenge a Madrid als 87 anys a causa d'una patologia cardíaca, ha informat la productora i distribuïdora Concha Busto.  L'actor, que portava diversos anys retirat del teatre, es va posar malalt dimecres, el van atendre a l'hospital i al millorar va tornar al seu domicili, però ahir estava molt cansat i aquest migdia ha tingut una crisi de la qual no l'han pogut recuperar, ha afegit Busto.

José Martín Balcells, Pepe Martín, nascut el 7 de setembre del 1932, va estudiar dret, es va llicenciar i va cursar durant tres anys dret internacional a París, on va descobrir que volia ser actor.  Va començar amb el Teatre Nacional Popular francès, amb un paper en la comèdia anglesa Exercici per a cinc dits i després van venir Llarg viatge cap a la nit i El rei lleial.

Va tornar a Espanya, es va incorporar a Televisió Espanyola en la producció que dirigia Juan Guerrero Zamora,  El galant de bosc petrificat, i a partir de llavors es va convertir en un dels galants de moda. Però la seva màxima popularitat va arribar amb la interpretació del paper d'Edmundo Dantés en la sèrie El conde de Montecristo, que es va gravar el 1970.

Després va passar a ser primer actor de la companyia Tirso de Molina i ho va combinar amb el cinema, amb produccions xilenes i argentines.  El 1977 va protagonitzar també a TVE la sèrie Larra, amb guió de Ricardo López Aranda.  A començaments dels 80 va estrenar a Madrid amb Juan Diego El beso de la mujer araña, de l'argentí Manuel Puig, amb la qual va tenir també un gran èxit a Barcelona i per la qual va aconseguir el Premi d'Interpretació de la Crítica de Bilbao.

El 1985 va protagonitzar l'obra de teatre Los abrazos del pulpo, de Vicente Molina Foix, en què també van intervenir Julieta Serrano, Lola Gaos i Javier Gurruchaga.  Dos anys després va rodar a Santander la pel·lícula Oficio de muchachos, basada en la novel·la de Manuel Arce i dirigida per Carlos Romero Marchent.  El 1989 va treballar en la dramatúrgia d'una obra basada en Antonio Machado, Cartas a Guiomar, que va escriure Andrés Amorós amb motiu del cinquantenari de la mort del poeta sevillà.  Aquest mateix any va rodar a Finlàndia a les ordres de Rauri Mollberg la pel·lícula Amigo, camarada, en què es reflecteix la vida dels miners.

Al costat de la seva gran amiga actriu Charo Soriano va protagonitzar diversos recitals al començament dels 90 – Poemas a diez voces– i va fer amb Victoria Vera una versió de Lulú, de Wedeking.  A mitjans del 1995 va tornar als escenaris amb El beso de la mujer araña, en aquesta ocasió amb Jordi de Juan, alhora que seguia amb els seus recitals de poesia, com el que va presentar el 1996 en homenatge a Alberti, el que va protagonitzar dedicat a Gerardo Diego o el que va fer amb María Jesús Valdés dedicat al matador de toros Manolete.

El derribo, de Gerardo Malla, amb Manuel de Blas, Paco Casares, Anna Maria Barbany i Luisa Martínez; La caída, que va protagonitzar i codirigir amb Ronald Brower, basada en l'obra d'Albert Camus, o Don Juan Tenorio van marcar el seu pas pel teatre en els últims temps.  Pel·lícules com La conjura del Escorial (2008) o Fuera de carta (2008) i la seva intervenció en diversos capítols de la sèrie de TVE Cuéntame són alguns dels últims treballs de Martín, casat amb Silvia Lagos.