Mor l'etern galant Arturo Fernández als 90 anys

BarcelonaLa seva elegància clàssica i el deix afectat al parlar, amb aquell “chatín” que regalava a cada frase, van marcar el seu estil d’etern galant de l’escena. L’actor i empresari Arturo Fernández ha mort aquest dijous als 90 anys. Nascut el 1929 a Gijón, fill d’un treballador ferroviari de Langreo, va marxar a Madrid el 1949 perseguint el seu somni de ser actor. Dos anys després debutaria al cinema, amb 'La señora Fátima' de Rafael Gil, amb qui treballaria sovint, a 'La casa de Troya' o 'El relicario'. Als anys 50 encadenaria els seus primers papers protagonistes cinematogràfics i, després d’estrenar-se al teatre el 1954, als 60 va crear la seva pròpia companyia amb Adolfo Marsillach i Conchita Montes.

És l’època en què interpretaria al cinema títols com 'Distrito quinto' (1957), 'A sangre fría' (1959), 'Los cuervos' (1961) i 'La tonta del bote' (1970), amb Lina Morgan. Als anys 80 la seva producció teatral guanya pes, amb obres còmiques per a grans audiències que pivoten a l’entorn del seu prototip masculí de pocavergonya encantador, títols com 'Homenaje' (1980), 'La chica del asiento de atrás' (1984) i 'Alta seducción' (1989). Entre els seus títols més aplaudits hi ha 'Esmoquin' (2001), 'La herencia' (1957), 'Dulce pájaro de juventud' (1959), comèdies que feien “olor de Chanel”, deia, i que girava per tot l’Estat. També es va fer popular gràcies a la comèdia familiar televisiva 'La casa de los líos' (1996-2000), amb Lola Herrera; abans havia treballat a la sèrie 'Truhanes' amb Paco Rabal, als 70. Havia continuat en actiu fins al final amb 'Alta seducción', que va haver de cancel·lar al març per problemes d’esquena. De fet, tenia un rodatge previst per al 2020.

La capella ardent s’ha instal·lat al Teatro Jovellanos de Gijón, i la ciutat ha decretat tres dies de dol. El ministre de cultura, José Guirao, el definia com "un símbol d’una època, sobretot del teatre espanyol".