Mor l'actor i dramaturg Manuel Veiga als 55 anys

Havia estrenat com a autor dins el cicle T6 del TNC i era una cara popular de la televisió

L'actor i dramaturg Manuel Veiga (Barcelona, 1964) ha mort als 55 anys fent justícia a la seva personalitat, amb absoluta discreció i serenitat, després d'una batalla d'anys contra el càncer que havia dut amb total secretisme, només acompanyat d'un cercle íntim molt reduït. El director Sergi Belbel, amb qui havia treballat com a actor en moltes obres, interpretant personatges episòdics, es mostrava sorprès per aquest desenllaç: "M'agradava treballar amb ell perquè no tenies només un actor, sinó un home de teatre amb una visió més àmplia. Era un luxe que fos a la companyia, era molt discret però alhora molt segur, racional, conscient, mai generava cap conflicte". En destaca el seu paper a 'Dissabte, diumenge, dilluns', però també va treballar-hi en altres grans muntatges com 'L'inspector', 'Agost' i 'La Bête'.   

Veiga, fill de mare aragonesa i pare gallec, havia combinat al llarg de la seva carrera l'escriptura dramàtica i l'actuació mantenint aquesta tònica que explica Belbel de solvència sense estridències. És autor d'una desena de textos dramàtics i va actuar en nombrosos espectacles a les ordres d'altres directors com Ramon Simó, Rafel Duran, Jordi Casanovas, Magda Puyo, Josep Maria Mestres o Calixto Bieito. També havia estat un popular rostre televisiu gràcies a les sèries en què havia participat, com 'Hospital central', 'El comisario', 'La Riera', 'Temps de silenci' i 'Nissaga de poder'. Al cinema havia treballat amb José Luis Cuerda ('La educación de las hadas'), Rosa Vergés ('Tic-tac') i Ventura Pons ('La rubia del bar'). El 2009 va guanyar el Premi Gaudí per un curtmetratge, 'Turismo', que adaptava una obra seva i que havia dirigit la seva amiga Mercedes Sampietro.

Una de les obsessions de Veiga era el món gitano i el flamenc, que eren constants en les seves obres. Admirava Lola Flores, Carmen Amaya i era amic de La Maña, a qui li havia escrit 'Nacidas para el humor', que va protagonitzar amb Paz Padilla. Coneixia al detall com havia sigut la vida al Somorrostro i tot aquell univers particular dels 'altres catalans'. De fet, el 2011 va guanyar el Premi Lleida de narrativa per 'Allà on la ciutat de Candel canviava de nom', en què abordava la integració dels nous catalans que arribaven buscant un futur millor o senzillament l'anonimat.

A 'Recreo' (premi de la SGAE 1997) ja explicava la història d'una amistat entre un nen paio i un de gitano. A 'Jar (Carmen Amaya en el recuerdo)' (1993) va fer un homenatge a La Capitana. A 'El cant de la sirena' (2001) escrivia sobre una musa gitana i una de cubana que es troben en un cabaret de mala mort. I aquest 2018 va estrenar a La Seca 'Siempre a la verita tuya', un espectacle escrit, dirigit i protagonitzat pel mateix Veiga, que hi interpretava un 'palmero' de la Faraona que havia perdut un fill durant la Transició per ser transformista. Els seus últims treballs audiovisuals han sigut, també el 2018, la telesèrie '14 d'abril. La República' i el telefilm 'Vilafranca', adaptació de l'obra de teatre de Jordi Casanovas que també havia protagonitzat els anys 2015 i 2016.  

Veiga havia escrit muntatges periòdicament premiats, com 'Tempesta de neu' (premi AADPC 1995), 'La mort dins una baralla de naips' (premi Salvador Espriu 1995) i 'Una hora de felicitat' (1997), textos que el van acabar portant a ser autor resident del Teatre Nacional el 2005, dins el cicle T6, en què va estrenar '16.000 pessetes'. Aquella va ser la seva època dramatúrgicament més productiva, amb títols com 'Cartones', 'Aluminosi' i 'Trayecto final'. Les seves obres han estat traduïdes i estrenades en diversos idiomes.

Més continguts de