Mor l'assagista i editor Enrique Lynch als 72 anys

Va ser el director de Gedisa i era professor d'estètica a la Universitat de Barcelona

L'editor assagista d'origen argentí establert a Barcelona Enrique Lynch ha mort aquest dimarts als 72 anys. Al llarg de la seva extensa trajectòria va ser el director de l'editorial Gedisa, va assessorar Carlos Barral en la desapareguda editorial Argos Vergara i va dirigir l'antiga Muchnik Editores. També va formar part del consell assessor d'Ediciones Destino. En paral·lel, va exercir de traductor d'autors com Thomas Hobbes, François Lyotard, Michel Foucault, Mazzino Montinari, Jon Elster i Paul de Man, i de professor d'estètica a la Universitat de Barcelona. La seva obra més coneguda és Prosa y circunstancia (Anagrama) .

Nascut a Buenos Aires el 31 de maig del 1948, Enrique Lynch era fill de l'advocat Juan Manuel Lynch i de Marta Lynch, una reconeguda novel·lista a l'Argentina. Va començar la seva formació universitària en el camp de la història però la va abandonar pocs mesos després per centrar-se en la militància política. Més endavant va començar la carrera de la filosofia i la va acabar a la Universitat Autònoma de Barcelona, després d'exiliar-se arran del cop d'estat del 1976 a l'Argentina.

La seva formació va continuar a la Sorbona, on es va traslladar el 1981 després de rebre una beca del govern francès. La seva estada a París va marcar un gir en els seus estudis: va abandonar el pensament polític i es va interessar en la teoria del discurs i literària. Va ser aleshores quan va començar la seva tasca com a crític en mitjans espanyols i llatinoamericans. Entre els seus assaigs hi ha  La lección de Sheherezade: filosofía y narración (Anagrama, 1988) i El merodeador: tentativas sobre filosofía y literatura (Anagrama, 1990). Pocs anys després va publicar la seva tesi doctoral amb el títol  Dioniso dormido sobre un tigre: a través de Nietzsche y su teoría del lenguaje (Destino, 1993).

Entre altres obres d'Enrique Lynch hi ha Sobre la belleza (Anaya, 1999) i  In-moral: Historia, identidad, literatura (Fondo de Cultura Económica, 2003).