ART
Cultura 17/04/2018

Mor la crítica i comissària d’art Rosa Queralt

Va exercir de comissària en institucions com la Fundació Joan Miró, el Macba, la Fundació La Caixa, el Museu Reina Sofia i el Círculo de Bellas Artes

Antoni Ribas Tur
2 min
La crítica d’art i comissària Rosa Queralt.

BarcelonaNo va haver-hi cap àmbit relacionat amb l’art contemporani que fos aliè a Rosa Queralt (Barcelona, 1940-2018). Al llarg de més de trenta anys va exercir de comissària en institucions com la Fundació Joan Miró, el Macba, la Fundació La Caixa, el Museu Reina Sofia i el Círculo de Bellas Artes. Rosa Queralt, que va morir dilluns, també va ser la primera directora de la fira d’art contemporani iberoamericà Foro Sur, va escriure textos per a catàlegs, en revistes especialitzades com Lápiz, Quadern de les idees, les arts i les lletres i Arte y parte, i va fer col·laboracions a la ràdio i la televisió. “És una pèrdua enorme”, diu la conservadora del Macba Teresa Grandas. “La prudència i la tranquil·litat amb què abordava els projectes va fer que tingués menys visibilitat de la que es mereixia”, subratlla Grandas. El seu últim projecte, una exposició de Patricio Vélez a la Fundació Suñol, comissionada juntament amb Luisa Ortínez, obrirà les portes el dia 26.

El compromís amb l’art contemporani i la tasca dels artistes va ser cabdal en Rosa Queralt. “El més important per a ella era que la feina dels artistes es presentés bé, i prendre’s el temps que calgués per conèixer la seva obra”, explica Grandas. L’historiador i comissari Àlex Mitrani coincideix amb Grandas en aquest punt. “Tenia una relació de molta complicitat amb els artistes”, afirma Mitrani, que va coincidir amb Queralt quan va ser el comissari d’una exposició de Joan Furriol a Tecla Sala. “Estava disposada a compartir amb mi els seus coneixements i els seus contactes, de passar el relleu -diu Mitrani-, per a mi això és un senyal de la seva qualitat humana i professional”.

Rosa Queralt es va llicenciar en psicologia per la Universitat de Barcelona, i va començar a treballar en el món de l’art contemporani als primers anys 70. “Era un ésser lliure, passional, mestís, insubornable, radicalment independent i transversal [...]. Era sempre l’altre, sabia descentrar-se i ocupar el lloc de l’altre i dissecionar un procés creatiu aliè com si fos seu”, va escriure ahir l’artista Yamandú Canosa al seu perfil de Facebook. Javier Peñafiel també la va recordar: “Treballar amb ella va ser, sempre, rebre l’exigència precisa, la generositat més gran, la millor ajuda en comprendre què és un dibuix i com sentir i aprehendre l’experiència de l’art”.

stats