Mor el director de cinema Francesc Betriu, l'últim Gaudí d'Honor

Adaptador de La plaça del Diamant i censurat pel franquisme, havia rebut el premi del cinema català

El director de cinema Francesc Betriu (Organyà, 1940) ha mort aquest dimecres als 80 anys, segons ha informat la Filmoteca de Catalunya. El cineasta havia rebut el premi Gaudí d'Honor aquest gener, l'endemà del seu 80è aniversari, per la seva pionera i inclassificable trajectòria, que incloïa adaptacions de grans clàssics contemporanis, curtmetratges, documentals de creació, sèries, comèdies, sàtires i pel·lícules políticament compromeses al final de la dictadura, que li van costar diverses topades amb la censura franquista. La primera, amb el curt documental Los Beatles en Madrid, que resumia l'estada del grup a la capital de l'Estat i que va ser censurat per Fraga i manipulat al No-Do per fer creure que el periple de la banda per Espanya havia passat "sense pena ni glòria".

Francesc Betriu: “La meva ‘Plaça del Diamant’ és la sèrie, la pel·lícula és un despropòsit absurd”

Betriu va ser un pioner del curtmetratge de ficció als anys 60 amb la productora In-Scram. Als anys 70 va debutar en el llargmetratge: els títols més destacats són la comèdia grotesca sobre la passió futbolera des del Barri Xino Furia española (per cert, rècord de talls de la censura espanyola: 22 en 11 minuts), Los fieles sirvientes, La plaça del Diamant –amb Sílvia Munt en el mític paper de la Colometa–, Réquiem por un campesino español i Sinatra. També va dirigir adaptacions de clàssics en sèries com Vida privada, de Sagarra, Un día volveré,  de Juan Marsé, i Una pareja perfecta, de Delibes. "Jo volia fer La plaça del Diamant des de l’escola de cinema. Fins i tot vaig conèixer Rodoreda i va beneir el projecte", recordava a l'ARA, però insistia en defensar la sèrie i no la pel·lícula que es va muntar, que repudiava.

Va exercir tots els papers: crític, col·leccionista, guionista, productor i distribuïdor, a més de realitzador. El 2008 va tornar als baixos fons de Barcelona amb Mónica del Raval. "És la pel·lícula que més s’assembla al que jo volia fer, potser la que més m’agrada", deia. Va estar actiu fins a l'últim moment: el 2019 va rodar L'últim aviador, un documental per estrenar sobre els republicans que van anar a Rússia per aprendre a pilotar avions i que, acabada la Guerra Civil, no van poder tornar. La seva inquietud era inesgotable: aquest gener encara explicava que el seu pròxim film el rodaria amb un iPhone.