Mor el filòsof Pep Subirós als 69 anys
El filòsof i gestor cultural va ser assessor de Pasqual Maragall a l’Ajuntament de Barcelona
BarcelonaEl món de les idees va ser el punt de partida de Josep Subirós, filòsof i escriptor mort ahir a Torroella de Montgrí als 69 anys a causa del Parkinson. Pep Subirós, nascut a Figueres l’any 1947, va ser un dels pensadors que van participar en la configuració de la polítiques culturals de Barcelona a partir dels anys 80, sobretot durant el govern municipal de Pasqual Maragall. Algunes de les iniciatives impulsades abans dels Jocs Olímpics del 1992 porten la seva empremta: el CCCB, el Macba i l’Olimpíada Cultural. Paral·lelament va anar construint un corpus assagístic i també literari reconegut amb el premi Josep Pla de narrativa que va guanyar per la novel·la Cita a Tombuctú (1996).
“El cor del Pep ha deixat de bategar. Ha estat un final ple d’amor, i fins a l’últim moment ell ha pogut sentir l’escalf de tots els que l’estimàvem [...] Entre la llum i les oliveres de Torroella de Montgrí hem passat matins, tardes i nits rememorant i celebrant la vida meravellosa que hem tingut la sort de compartir”, explicava ahir la família de Subirós en un comunicat signat per la seva dona, Lali Bosch -amb la qual va col·laborar en molts projectes-; la seva filla, Carlota, dramaturga, i el seu fill, Pau, cineasta.
Filosofia, art i política
Pep Subirós es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i va ser professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. A finals dels anys 70 i principis dels 80 va dirigir les revistes Transición i El Viejo Topo. Va publicar l’assaig Mites i raons de la modernitat (Edicions 62) el 1984, i un any després va entrar en la gestió cultural de la mà de Pasqual Maragall. Eren temps de camp per córrer i possibilisme.
Barcelona s’estava repensant i Subirós hi va participar activament, primer com a coordinador de Cultura de l’Ajuntament i després com a conseller delegat d’Olimpíada Cultural SA i assessor de l’alcalde per a afers culturals. La seva vinculació directa amb les polítiques del consistori va ser constant entre el 1985 i el 1997, un període en què els diferents poders coincidien en el diagnòstic però no en el tractament: la ciutat tenia moltes mancances en infraestructures i polítiques culturals, però el problema era consensuar com s’omplirien, qui les dirigiria i quin ús tindrien, com recordava el mateix Subirós en les seves intervencions al documental El Macba, la dreta, l’esquerra i els rics.
En aquella Barcelona que volia ser una altra cosa, i en el context de confrontació entre el que desitjava l’Ajuntament i el que volia la Generalitat, és a dir, entre el model de Maragall i el de Jordi Pujol, Subirós va tenir un paper molt destacat. Per exemple, ell va ser l’encarregat de portar Jean-Louis Froment perquè construís la col·lecció del que seria el Macba. També va participar en la constitució del consorci que va ser l’embrió del CCCB i va fundar l’Institut d’Humanitats de Barcelona en col·laboració amb Xavier Rubert de Ventós i Josep Ramoneda. A més, va seguir posant el seu pensament sobre paper en llibres com L’esquerra i la qüestió nacional i altres paradoxes (Edicions 62, 1992).
Eren anys de molta activitat, i Subirós va tenir temps de comissariar exposicions com Homage to Barcelona, que es va veure a Londres i Kobe, i Barcelona, la ciutat i el 92. El seu gran projecte artístic va ser la mostra Miquel Barceló, 1987 - 1997 al Macba. Com el pintor mallorquí, Subirós també era un admirador de l’Àfrica en tota la seva complexitat. Fruit d’aquest coneixement va escriure el llibre de viatges La rosa del desert (Destino, 1993) i la novel·la Cita a Tombuctú, va impulsar exposicions com Àfriques: l’artista i la ciutat i Apartheid. El mirall sud-africà, i va desenvolupar assajos com Sobre la felicitat i altres neguits, o de com totes les aigües es comuniquen (Destino, 2003), un treball en què reflexionava sobre la fractura entre l’individu i la societat a causa del que anomenava “25 anys de contrareforma capitalista”, que havia deslegitimat les accions col·lectives.
També va publicar Ser immigrant a Catalunya (Edicions 62, 2010), un treball de recerca sobre el malbaratament del capital social i cultural de la immigració. I el 2011, alarmat per la deriva racista i per la possibilitat que Xavier García Albiol fos elegit alcalde de Badalona, Subirós va impulsar una carta oberta a l’aleshores president Artur Mas en què demanava tolerància zero amb la xenofòbia.
