Música

Mor el músic Kenny Rogers als 81 anys

El cantant texà va ser una de les figures més populars de la música 'country'

El músic nord-americà Kenny Rogers ha mort aquest divendres "de causes naturals" segons ha informat la família en un comunicat: "La família Rogers anuncia amb tristesa que Kenny Rogers ha mort a casa, en pau i envoltat de la família". El comunicat també explica que, a causa de la crisi provocada pel coronavirus, es farà una petita cerimònia de comiat més endavant.

Cançons com The gambler, Lucille, Lady, Coward of the county i el duet amb Dolly Parton Islands in the stream van convertir Kenny Rogers en una de les figures més populars de la música country, sobretot en el repertori més romàntic. Era imbatible interpretant balades com Lady, per exemple. Nascut a Houston (Texas), el 21 d'agost del 1938, va debutar discogràficament en solitari amb Love lifted me (1976), i només un any més tard ja trobava l'èxit amb Kenny Rogers (1977), l'àlbum de Lucille, la cançó que el va situar en els llocs d'honor de les llistes.

Tanmateix, Rogers ja feia un parell de dècades que cantava, primer sota la influència del doo-wop, després del rock'n'roll i el jazz. A mitjans dels anys 60 va formar part de The New Christy Minstrels, la formació de folk de Randy Sparks per la qual també van passar Gene Clark (The Byrds) i Kim Carnes (anys després coneguda pel superèxit Bette Davis eyes), entre d'altres. Cap a finals de la dècada es va convertir en el cantant de The First Edition, una banda que recollia l'onada del rock psicodèlic i alhora tenia els peus en el country. Una de les cançons més conegudes del grup va ser Just dropped in (to see what condition my condition was in), que els germans Coen van recuperar per a la seqüència onírica de la pel·lícula El gran Lebowski (1998).

The First Edition es va mantenir fins que Rogers va decidir seguir en solitari. La decisió, que a més anava lligada a un contracte amb United Artists, va ser encertada. El disc Love lifted me va ser el primer pas, i l'àlbum següent la consolidació, gràcies a dues cançons: una versió de Laura (what's he got that I ain't got) i sobretot Lucille. En totes dues Rogers demostrava un domini absolut del mig temps. L'univers country va assenyalar Lucille com a cançó de l'any.

Rogers tenia gairebé 40 anys quan va aconseguir l'èxit multitudinari, i la seva popularitat va seguir creixent. No tenia res a veure amb el vessant més tradicionalista del country, ni tampoc amb els outlaw. Ell era el cantant de consens, de gran veu, això sí, i amb prou versatilitat. Ho va demostrar a l'àlbum The gambler (1978), un dels seus millors discos. El títol, que donava un aire conceptual al disc, venia d'una composició de Don Schlitz, que també va interpretar Johnny Cash, tot i que qui la va dur al número u de les llistes de country va ser Rogers.

A partir d'aquí, la seva carrera ja és la d'una superestrella, amb carrera televisiva i un reguitzell de discos (prop de quaranta). També va participar en l'enregistrament de We are the world, al costat de Bob Dylan, Michael Jackson, Bruce Springsteen, Lionel Richie, Stevie Wonder, Dionne Warwick, Willie Nelson... Aquest era l'estatus de Kenny Rogers als anys 80. Va ser una dècada daurada en què discos com Share your love (1981), produït per Lionel Richie, i Eyes that see in the dark (1983), amb producció de Barry Gibb (dels Bee Gees), confirmaven que la seva popularitat anava molt més enllà de les fronteres del country. Eyes that see in the dark és el disc que inclou Islands in the stream, el duet amb Dolly Parton que va arrasar en les llistes d'èxit arreu del món.