Cultura 27/01/2014

El Museu de Cultures del Món obrirà el gener del 2015 a Barcelona

El centre plantejarà un viatge al món a través de 550 peces d'art. Els palaus del carrer Montcada estan immersos en una reforma que costa 4,1 milions

Efe
3 min
Els palaus del carrer Montcada / ICUB

BarcelonaEl Museu de les Cultures del Món obrirà portes als palaus gòtics de Nadal i Marqués de Lleó de Barcelona el gener del 2015 amb l'exposició permanent de 550 peces procedents de civilitzacions de tots els continents menys Europa.

El nou museu mostrarà 379 dels 2.300 objectes d'art no occidental que componen la cessió que la Fundació Folch va fer a l'Ajuntament de Barcelona per 20 anys, a més de 117 peces del Museu Etnològic, i 61 de les col·leccions de la Fundació Arqueològica Clos i la col·lecció Duran/Vall-llosera.

Les obres de restauració dels dos palaus, que ja han començat i acabaran a l'octubre, tenen un cost de 4,1 milions. El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha avançat que s'està treballant en el pla de gestió i que en les pròximes decidiran si haurà una direcció conjunta amb el Museu Etnològic o separada. A més dels dos palaus gòtics, l'Ajuntament negocia la compra d'una planta adjacent, d'uns 320 metres quadrats, situada al carrer Banys Vells; i la sala de reserves es trobarà al Museu Etnològic de Montjuïc.

El director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'ICUB, Joan Carles Alay, ha explicat avui en la presentació del projecte que el nou museu planteja "la idea d'un viatge per l'art a través del món".

Viatge pels continents

El recorregut expositiu començarà per l'Àfrica a la planta baixa, amb quatre grans sales, en les quals el visitant podrà contemplar obres de l'antic regne del Benín i l'art dels fang de Guinea Equatorial, així com una aproximació a les arts de l'Àfrica occidental i central i Etiòpia.

En la primera planta, el recorregut seguirà amb Oceania, àrea de la qual hi ha col·leccions destacades sobretot de Nova Guinea i els seus entorns més immediats que remetran a la Casa dels homes de l'àrea del riu Sepik, les cerimònies d'iniciació dels abelam, les cerimònies funeràries dels asmat o les antigues escultures de les coves del riu Karawari. Les sales d'Oceania acabaran amb un breu acostament als rituals i la pintura sobre escorça dels aborígens australians i els moais de fusta de Rapa Nui.

L'àrea corresponent a Àsia s'iniciarà amb dues sales dedicades a les Filipines i Indonèsia i en concret amb les formes artístiques dels pobles de les muntanyes del nord de l'illa de Luzón, i d'altres grups culturals de Palawan i Mindanao; mentre que Indonèsia s'exhibirà l'art màgic-religiós de l'arxipèlag a través dels batak, toraja i dayak, o la joieria de les illes Nias i Sumba.

Filipines i Indonèsia, ha afegit Alay, servirà d'entrada a l'art clàssic asiàtic: l'escultura hindú i budista, l'art de Gandhara (a l'actual Pakistan i Afganistan), l'art del Tibet i l'expansió del budisme per Tailàndia i Birmània.

L'art asiàtic conclourà amb l'art del Japó, de la Xina i Corea, en la segona planta, on també s'exhibiran les col·leccions de l'Amèrica precolombina distribuïdes en sis sales. En aquesta última àrea, la visita s'iniciarà en Mesoamèrica amb les figures funeràries de ceràmica procedents de tombes de Jalisco, Colima i Nayarit, així com també amb elements de la cultura de Veracruz i les màscares de Mezcala.

L'espai mesoamericà inclourà altres dos subàmbits, un dedicat a la cultura maia i un altre al joc de la pilota, mentre que la Baixa Amèrica Central quedarà representada a través d'una sala amb ceràmiques de la Gran Nicoya i del Vessant Atlàntic-Terres Altes de Costa Rica. El recorregut finalitzarà amb una aproximació a les arts de l'àrea andina, començant per la venus de Valdivia de 3000-2000 aC i acabant amb l'imperi inca.

La primera temporal: 'Escriptures'

'Escriptures' serà la primera exposició temporal que presentarà el museu, comissariada per Miguel Peyró, especialista en lingüística i exprofessor a la Universitat de Sevilla, que mostrarà com les escriptures són representacions complexes i reveladores de les diferents societats que les utilitzen.

stats