'No voy a pedirle a nadie que me crea', de Juan Pablo Villalobos, guanya el premi Herralde
"És una novel·la sobre el narcocapitalisme en l'era de la globalització", diu l'autor
Barcelona'No voy a pedir a nadie que me crea', de Juan Pablo Villalobos (Mèxic, 1973), s'ha endut el XXXIV premi Herralde de novel·la, dotat amb 18.000 euros. L'autor no és un desconegut per a l'editorial que convoca el premi. Anagrama, de fet, ha publicat totes les novel·les de l'autor: 'Fiesta en la madriguera', 'Si viviéramos en un lugar normal' i 'Te vendo un perro Villlobos va arribar a Barcelona el desembre del 2003 per estudiar un doctorat de literatura comparada a la UAB. "Em vaig quedar aquí, aquí van néixer els meus fills", explica. Amb els anys, però, li va passar el contrari del que li va passar a Pere Calders, un escriptor a qui admira: "Calders –va viure exiliat a Mèxic després de la derrota republicana el 1939– deia que havia vist més indis de la muntanya que pescadors del Mediterrani. A mi em va passar el contrari. Vaig tenir una crisi vital i creativa, no podia continuar escrivint com un mexicà que viu a Mèxic. Fins aquell moment la distància havia estat molt productiva, però fa un parell d'anys aquesta distància era problemàtica. La solució va ser 'No voy a pedir a nadie que me crea'", explica.
Un híbrid de moltes coses
La novel·la és un hibrid de moltes coses. Parla de política mexicana, catalana i espanyola: "És una novel·la sobre el narcocapitalisme en l'era de la globalització", resumeix l'autor. "Podria ser una novel·la mexicana sobre Barcelona, Catalunya i Espanya, o una novel·la barcelonina sobre Mèxic", assegura. És un híbrid de tradicions literàries, un híbrid lingüístic que barreja el castellà que es parla a Mèxic, el castellà que es parla a Barcelona, el castellà que es parla a l'Argentina o el castellà que parla un xinès o un pakistanès. I, finalment, també és un híbrid de gèneres: novel·la negra, d'embolics i autoficció. La novel·la també explora els límits de l'humor i un tema que apassiona Villalobos: els encontres. "Em fascina l'encontre entre un immigrant i la veïna que viu a la mateixa escala, que no ha sortit del barri i que compra el pis de dalt perquè hi vaig a viure el seu fill. És un món inamovible que veu com un drama el fet de traslladar-se de Gràcia a Horta. És el drama de creuar la roda de Dalt i el drama de venir amb pastera", afirma.
Villalobos descriu la Barcelona que va trobar quan va venir el 2003. És la Barcelona del boom immobiliari i de les trames de corrupció. Un dels personatges és un polític nacionalista de dretes embolicat en afers obscurs. "És la Barcelona canalla, plena de personatges enigmàtics, i també la Barcelona de l'extraradi", assegura Villalobos.
Un dels altres temes que fascinen l'escriptor és l'humor. De fet, el primer capítol del llibre es titula 'Todo depende de quién cuente el chiste'. "Vivim en una època on tot ha de ser políticament correcte, i de la literalitat. La gent no veu la ironia ni la paròdia ni els dobles sentits", diu, "La manera de valorar l'humor és si fas riure algú, si rius sol o, pitjor encara, si els únics que riuen amb tu són persones desagradables com els nazis o Trump", assegura.
L'editor Jorge Herralde ha convidat a descobrir tota l'obra de Villalobos i també l'obra d'altres escriptors sud-americans: "Confio que aquests escriptors semisecrets obtinguin la popularitat que es mereixen", ha dit. L'obra de Villalobos es publicarà el 30 de novembre. També es publicarà la segona obra guanyadora, 'Amores enanos', de l'escriptor argentí Federico Jeanmaire.
