FOTOGRAFIA

La Nova York íntima, abstracta i colorista de Saul Leiter

Foto Colectania exposa 130 obres d’un dels pioners de la fotografia en color

La vida de Saul Leiter (1923-2013) va ser de pel·lícula: va contravenir el desig del pare que fos rabí com ell i quan tenia 23 anys va marxar de la seva Pittsburgh natal a Nova York per fer-se pintor. Però, com es pot veure a l’exposició que li dedica la Fundació Foto Colectania a Barcelona a partir d’avui, la càmera Leica amb què es va convertir en un pioner de la fotografia en color el va fer més conegut que els pinzells, tot i que mai va abandonar la pintura, tampoc quan va passar dificultats econòmiques després de tancar el seu estudi i va viure a l’ombra entre el 1981 i el 1993, quan a poc a poc va tornar a ser reconegut. “Va gaudir de l’entusiasme que hi havia al voltant de la seva obra, però ni els diners ni la fama li van canviar gaire la vida: li seguia agradant prendre cafè i pintar al seu estudi al carrer 10 de l’East Village”, recorda la directora de la fundació de l’artista, Margit Erb.

Però, tot i les seves vicissituds vitals, Leiter no va perdre la calma. El comissari de la mostra, el galerista belga Roger Szmulewicz, demana al públic que sigui generós amb el temps que dediqui als treballs de Saul Leiter. “El Saul era un home lent, en el sentit que acceptava la vida tal com venia i sempre tenia temps per a tot. Hauríem de mirar la seva obra de la mateixa manera. Us demanaria que us aturéssiu en cada fotografia i us prenguéssiu el temps de mirar-les bé i intentar entendre qui era el Saul, que va ser un dels grans fotògrafs d’aquest segle i del passat”, explica Szmulewicz. Certment és així: és un plaer observar les múltiples capes de les imatges, on conviuen l’observació del seu entorn amb la inventiva per jugar en una sola imatge amb elements tan diversos com un vidre entelat, els colors i els grafismes d’un rètol publicitari i, concretament en una de les imatges, el contrast de color entre un paraigua vermell i un cotxe groc. A més, algunes de les imatges estan caracteritzades per punts de vista insòlits, dels quals es pot dir que són avantguardistes i fruit d’una mirada clandestina, que no vol alterar l’escena amb la seva presència i els personatges que vol retratar.

La mostra es titula Saul Leiter. In search of beauty i compta amb el patrocini de la Fundació Banc Sabadell i la col·laboració de la Fundació Saul Leiter. Inclou 130 fotografies, 60 de les quals són en color i de les més icòniques de la seva trajectòria. També n’hi ha d’inèdites. La resta són un grup reduït de fotografies de moda, aparegudes en publicacions com Harper’s Bazaar, i fotografies en blanc i negre, tant importants com les de color. Aquestes últimes estan dividides entre les de carrer i els nus femenins que Leiter va fer en la intimitat del seu estudi. En temps del #MeToo i de les crítiques a l’objectualització de les dones, el president de la Fundació Saul Leiter, Michael Parillo, subratlla que Leiter i les seves models estaven al mateix nivell: “Si hi havia algú sotmès era ell, a la bellesa de la dona”, explica Parillo.

El llegat de Leiter és ingent i encara està en procés de catalogació: hi ha uns 300.000 negatius i còpies i unes 4.000 pintures, la majoria de les quals són abstractes. Hi ha un tercer conjunt d’obres, un miler de fotografies de nus femenins sobre els quals Leiter va pintar, com expliquen els responsables de la seva fundació, durant els anys que la seva obra va caure en l’oblit. Així i tot, les relacions entres les fotografies i les pintures de Saul Leiter no són evidents: mentre que Roger Szmulewicz creu que són fruit de “la mateixa mirada” i que transmeten “les mateixes emocions”, Parillo recorda que l’artista mai les va voler posar en diàleg: “Va ser molt reticent a vincular-les”. Potser el color és el tret comú més evident. “Era un colorista de tot cor”, conclou Margit Erb.

Més continguts de