Memòria històrica

Llum verda per entrar al cor del Valle de los Caídos i exhumar les víctimes

Patrimonio autoritza els treballs per treure'n les restes procedents d'una fossa de Calataiud

José Antonio Marco Viedma porta 60 anys atrapat al Valle de los Caídos. Ha passat moltes dècades al costat del seu botxí, Francisco Franco, que va abandonar el monument feixista el 25 d’octubre passat sobre les espatlles dels seus familiars. A Marco Viedma el van afusellar el 2 de setembre del 1936 i el van enterrar en una fossa comuna al cementiri de Calataiud. Aquella matinada a la ciutat aragonesa van ser assassinades 16 persones més, incloent-hi una mare i la seva filla de 16 anys, al crit de “ ¡Viva Cristo Rey! ” Les restes inhumades a la fossa comuna van ser traslladades al Valle de los Caídos, sense el permís dels familiars, el 4 d’abril del 1959. Ahir es va notificar a la família de Marco Viedma que, finalment, després de més d’onze anys de judicis i reclamacions, començaran els treballs per treure el seu besoncle de la fossa comuna més gran de l’estat espanyol. Patrimonio Nacional ha donat permís per entrar al tercer nivell de la cripta del Sant Sepulcre del Valle de los Caídos. “Des del 2008 estem lluitant per treure’l d’allà -diu la seva besneboda i presidenta de l’Associació Pro Exhumació del Valle de los Caídos, Silvia Navarro-. “Podrem descansar. M’hauria agradat que la meva àvia ho hagués pogut veure, perquè li van fer la vida impossible. Després d’assassinar el meu besoncle, van venir els expedients de confiscació, amb multes de 25.000 pessetes de l’època”.

Les famílies que volen treure els familiars del Valle de los Caídos han pogut entrar a la cripta

Patrimonio Nacional donarà resposta a 31 sol·licituds, entre les quals la de la família dels germans Lapeña, amb una sentència favorable des del 2016. Els treballs per localitzar les restes de les víctimes començarien abans de Nadal. “Tenim tres sentències que ens autoritzen a exhumar; finalment preval un criteri tècnic i no jurídic ni polític ni religiós”, assegura Eduardo Ranz, l’advocat, que representa vuit famílies. “Es resol una anomalia democràtica. Fins ara tant la comunitat benedictina com el president de Patrimonio Nacional [Alfredo Pérez de Armiñán y de la Serna] hi havien posat molts obstacles”, diu Ranz. Al Valle de los Caídos es calcula que hi ha actualment 33.847 restes mortals, amagades al públic.

La "profanació política" del Valle de los Caídos

“Amb l’exhumació de Franco es van trencar barreres físiques i psicològiques. Ara el fet que es puguin moure les caixes i començar a investigar dins les criptes és un pas molt important per avançar en la dessacralització del Valle de los Caídos; és la seva profanació política”, diu la historiadora Queralt Solé. No se sap -cap document ho acredita- si Franco volia ser enterrat al Valle de los Caídos. La decisió la van prendre el monarca emèrit, Joan Carles de Borbó, i Arias Navarro, després de la mort del dictador. En canvi, Franco sí que va moure cel i terra perquè el Valle de los Caídos s’omplís de restes que van arribar de tot el territori espanyol i que van ser exhumades, sobretot, de les fosses comunes. “Que es comenci a treballar en aquest sentit és anar al cor del problema, és posar en dubte l’essència del que pretenia el monument, que era perpetuar el seu llegat durant segles”, assegura Solé.

El Valle de los Caídos sense Franco: el destí dels altres 33.847 morts

Les restes que intentarà localitzar Patrimonio Nacional es van traslladar els dies 3 i 4 d’abril del 1959 des del cementiri municipal de Calataiud. Segons Patrimonio, al registre del Valle de los Caídos hi consta que van entrar “81 restes cadavèriques originàries de Calataiud, sense que consti la seva identificació”. Però hi ha dades contradictòries. Segons el registre del Govern Civil de Saragossa, a Calataiud es van recollir tretze columbaris col·lectius i un d’individual. En canvi, al llibre de registres del Valle de los Caídos s’hi van anotar nou caixes amb nou cadàvers cadascuna, que van ser dipositades als columbaris 2061-2069.

A l’informe, però, Patrimonio Nacional no garanteix que les restes puguin ser identificades. Abans haurà de localitzar i identificar els columbaris. I per arribar als columbaris 2061-2069 haurà de moure aproximadament 722 caixes, amb les restes de més de 3.000 persones, que són al tercer nivell de la capella del Sant Sepulcre. Serà l’Instituto Torroja de Ciencias de la Construcción el que farà el projecte que garanteixi la seguretat de moure aquestes restes. Patrimonio recomana també identificar i registrar aquestes més de 700 caixes per a possibles futures intervencions.

És inassumible?

Alhora, Patrimonio Nacional alerta que analitzar les restes de les més de 3.000 persones que guarden les caixes és “inassumible”. “No és inassumible tècnicament: volen dir que tindrà un gran cost, però això no és una decisió seva sinó una decisió política”, diu Solé. El mateix informe de Patrimonio Nacional detalla que la identificació pot ser complexa perquè les restes van ser exhumades vint anys després de la inhumació per traslladar-les amb camions al Valle de los Caídos, i segurament es va fer de manera incompleta (recollint algunes restes i deixant-ne d’altres), però afegeix que no és impossible perquè ja es va fer una cosa semblant a Bòsnia amb les víctimes de la matança de Srebrenica.

Més continguts de