CRÍTICA DE TEATRE

Que sols que viuen els burgesos catalans!

Ramon Madaula, l’actor convertit en dramaturg des de fa pocs anys, assoleix el seu primer gran repte com a autor amb 'Adossats'

‘Adossats’, Teatre Romea, 18 de desembre

Ramon Madaula la torna encertar. L’actor convertit en dramaturg des de fa pocs anys assoleix el seu primer gran repte com a autor (les tres obres anteriors eren de cambra) amb una comèdia que pot semblar simplement costumista i divertida però que darrere dels riures amaga una desencantada mirada sobre la família i fins i tot sobre la idiosincràsia, escatologies incloses, de les classes acomodades catalanes en un tractament de la incomunicació que recorda les comèdies del britànic Alan Ayckbourn.

Ramon Madaula: “Els artistes podem arribar a ser molt patètics”

Que sols que estan els burgesos en una casa adossada a la rodalia de Barcelona! El marit perquè li han negat el càrrec al qual aspirava a la Generalitat malgrat la seva entrega al partit. El seu germà perquè és un artista egocèntric allunyat del món real abandonat per la seva parella. El pare de tots dos, un home gran i malalt que no va poder fer realitat els seus somnis i que esgota l’últim alè de vida amb l’alegria que li proporciona una cuidadora llatina. La mare, que intenta superar el tedi amb plantes i gos. Quan a l’inici de l’obra es diu a si mateixa, i ens diu, que és feliç, que són feliços i que ho tenen tot, la qüestió queda nítidament clara. Al final el drama personal dels personatges és tan quotidià i està tan mancat d’autoestima com el d’una societat que se sent gloriosament recompensada quan una immigrant parla català.

El director, Jordi Casanovas, que ja va fer el seu viatge particular sobre el tema de la família catalana a la magnífica Vilanova, ha fet un càsting exquisit amb un Jordi Bosch d’una comicitat radical i un Carles Canut magistral en un conjunt molt cohesionat en què l’autor es reserva el paper de l’artista frustrat. Casanovas fa una lectura dinàmica, efervescent, i explota al màxim el punt d’exageració que demana la comèdia que satisfà els espectadors. Potser fins i tot una mica massa.

Més continguts de