"Quina il·lusió poder tornar a veure gent a la galeria!"

Les galeries d'art tornen a obrir amb cita prèvia a l'expectativa de com respondrà el públic

Regna un silenci sepulcral a l’estació de Diagonal de la L3, tot i que hi ha una vintena de persones esperant el metro i que els carrers de Barcelona comencen a recuperar els nivells de soroll d’abans del confinament. A l’andana tothom porta mascareta, i un no pot evitar somriure perquè torna a veure una exposició des que va començar l’estat d’alarma. Fins que els museus no tornin a obrir, les galeries, que han reobert aquesta setmana amb cita prèvia, són l'avantsala de la tornada en el món de l’art. “Les galeries hem obert sempre amb cita prèvia, el canvi no és tan gran, però sí que ara hem de ser més curosos”, diu la directora de la Galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), Gabriela Moragas.

Hi coincideixen les altres dues galeristes que l’ARA ha visitat aquest dimecres, Patrícia de Muga, de la Joan Prats (Balmes, 54), i Anna Belsa, d’ El Quadern Robat (Còrsega, 267). També coincideixen a opinar que és una contradicció que els deixin tornar obrir però que alhora es mantinguin les franges horàries en què la gent pot sortir al carrer a primera hora del matí i al vespre. “Almenys tenim l’avantatge que les obres d’art no es toquen”, explica Moragas, sobre el trànsit de visitants i la necessitat de mantenir l'espai molt net. “Procuro obrir i tancar la porta només jo”, diu Patrícia de Muga. “Voleu desinfectant?”, pregunta Anna Belsa només arribar al seu espai.

A la Galeria Joan Prats pateixen poc amb el full de sala de l’exposició de Chema Madoz que tenen damunt el mostrador, perquè va haver de tancar quan només li quedaven dues setmanes, i havia rebut molt públic, i perquè l’envien per correu electrònic. Però Anna Belsa només va poder tenir oberta la nova exposició de David Ymbernon cinc dies i la prolongarà durant els tres mesos habituals. Fins que no es normalitzi la situació repartirà el full de sala i una postal dins un sobre de plàstic i de manera individual. "Hi ha gent que agafa el full de sala, el llegeix i el torna a deixar", diu Belsa.

Gabriela Moragas sap treure ferro a les restriccions i li fan pensar en el “tracte personalitzat” que li agrada donar als visitants. És xocant pensar que l’última visita a Àngels Barcelona i Joan Prats va ser als seus estands de la fira Arco a finals de febrer, i que poques setmanes més tard els dos pavellons d’Ifema que acullen la fira, el 7 i el 9, es van convertir en un hospital de campanya per l’allau de positius de coronavirus que va desbordar els centres hospitalaris madrilenys. Aleshores hi havia el rumor que la fira Arco podia tancar d'un moment a l'altre, però tot es va desenvolupar amb normalitat.

Un fet curiós de les tres visites d'aquest dimecres és que s'han produït amb una mica de pressa i sobretot mantenint la distància de seguretat profilàctica. Tothom portava mascareta i hi havia ampolles de desinfectant, i òbviament aquests condicionants fan impossible comportar-se amb el relaxament d’abans de la pandèmia. Les tres galeristes encara no han rebut gaires trucades, però estan sorpreses de la resposta que estan tenint. “S’ha produït un canvi: les dues setmanes abans de tancar que vam obrir amb cita prèvia no va trucar ningú, i ara sí”, explica Belsa.


El desig de tornar a rebre visitants

“Quina il·lusió tornar a veure gent a la galeria!”, exclama Patrícia de Muga mentre apuja la persiana de la Galeria Joan Prats. Una altra de les coincidències entre les tres galeries és que han agafat el toro per les banyes i no han deixat de treballar i de produir nous continguts adaptats a la situació, tot i les alteracions que el tancament els ha produït en el calendari: Àngels Barcelona llançarà l’1 de juny la seva tercera exposició virtual, i després de l’exposició de Marcelo Expósito n’obriran una altra tan física com virtual on els artistes de la galeria, entre els quals hi ha Joan Fontcuberta, Daniel G. Andújar i Pep Agut, explicaran una obra d’art somiada que els agradaria fer. A continuació tenen previst presentar una exposició d’Irene Solà, coneguda també per la novel·la Canto jo i la muntanya balla (Anagrama). "És una artista que té molt a dir i és una manera de donar suport al context local", explica Moragas.

A la Galeria Joan Prats han hagut de traslladar l’exposició del xilè Fernando Prats que tenien prevista per després d'Arco al setembre i d'aquí dues setmanes tancaran la de Chema Madoz i n’obriran una altra amb obres que els artistes de la galeria han fet durant el confinament. “El suport de la majoria d’obres és el paper, que és comú en artistes com Perejaume i Julião Sarmento, però en altres com Annika Kahrs, més coneguda pels vídeos, serà força inèdit”, explica De Muga. A l'estiu volen fer una exposició d'un artista jove d'aquí, Marcel Rubio, a l'espai que la galeria té al Poblenou.

A El Quadern Robat no faran una exposició física dels treballs que els seus artistes estan fet durant el confinament, perquè significaria ajornar encara més enllà de la tardor la mostra de Fiona Morrison que tenen programada, i en van fer una de virtual, amb peces d'artistes com ara Jesús Galdón, Oriol Jolonch, Salvador Juanpere, Elena Kervinen i Jordi Lafon, que tenen penjada a la web de la galeria. "Es notava molt el confinament en totes les obres –diu Belsa– perquè es podien veure detalls com el reaprofitament de materials que es tenen a casa i el desig de llibertat".

Aquests dies també han obert les portes altres galeries com la Mayoral (Consell de Cent, 286), que a més ha obert la seu parisenca, la Sala Parés (Petritxol, 5), la Dalmau (Consell de Cent, 349) i Bombon Projects (Trafalgar, 45). Igualment la Galeria Marc Domènech (passatge de Mercader, 12), que després d'una exposició virtual amb peces dels artistes de la galeria i poemes titulada Cristalls sedimentats estrena aquest dijous una exposició de Joan Rabascall amb obres dels anys 60 i 70 que hauria d’haver obert el dia 16 d’abril. En canvi, la Galeria ADN (Mallorca, 205) trigarà una mica a obrir: ho farà el dia 25 amb l’exposició de Carlos Pazos que va inaugurar just abans que comencés l’estat d’alarma.

Les galeries d’art han respost al confinament potenciant el seu vessant virtual, que tot apunta que es quedarà per conviure amb les exposicions físiques, i ara que poden tornar a obrir tenen clar que val més treballar per al futur que mantenir obertes moltes setmanes més les exposicions que van obrir abans de l’estat d’alarma. “Prolongar excessivament una exposició no és posar en valor la feina d’un artista, i encara no sabem com la gent s'anirà acostant a les exposicions”, afirma Moragas. "Fins que no es pugui obrir sense cita prèvia, no començarem a comptar", conclou Belsa.