RCR: un estiu entre París, Peralada i Portugal

El despatx d’arquitectes d’Olot manté una activitat frenètica en ple taller estiuenc

És un estiu molt intens al despatx dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR: acostumaven a tancar quan començava el seu reconegut taller internacional d’estiu -que s’acaba demà amb el tradicional lliurament de diplomes-, però enguany han compaginat les correccions a consciència dels projectes dels participants amb la feina pròpia. Una raó per no tancar el despatx és que els seus treballadors puguin viure l’ambient del taller i assistir a les conferències obertes al públic. “Ens sabia molt de greu. Molts són de fora i a l’estiu marxaven -explica Carme Pigem-. I semblava que el despatx estigués d’esquena al taller, malgrat que tot és un únic món”, subratlla.

Als despatxos d’arquitectura hi conviuen projectes que estan en estadis d’elaboració i desenvolupament molt diversos. Després de pensar durant uns instants, Carme Pigem en destaca tres dels que tenen entre mans. El nou celler a Peralada, en plena fase d’obres; el complex cultural a l’Île Seguin parisenca, on coincideixen amb altres grans noms internacionals com el japonès Shigeru Ban i el francès Jean Nouvel, que va guanyar el concurs del pla urbanístic de tot el conjunt (tots tres despatxos són guanyadors del premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes); i uns espais aparentment severs pel seu minimalisme però acollidors, en un desenvolupament urbanístic amb vil·les en un club de golf de Palmares, al sud de Portugal, dels quals encara no revelen els detalls. Tot i així, sí que es pot dir que l’obra serà fruit de l’afany d’aquests tres arquitectes per adaptar-se als llocs on treballen i integrar-hi l’arquitectura: “Ens agrada molt entendre el lloc. L’arquitectura és una de les poques coses que queden que encara es fan a mida”, diu Pigem. També és capital entendre l’essència dels usos que tindrà: “Has d’entendre el programa d’usos des de la base. No has de donar cap tema per sabut: has de fer un pas enrere per pensar què és i trobar-ne el valor”.

L’última obra que van finalitzar els RCR és internacional: la passera que culmina la zona de la mediateca belga Waalse Krook, a Gant. La pròxima que començarà a fer-se realitat també és internacional: el complex cultural a l’Île Seguin és el següent projecte dels RCR que es materialitzarà, perquè està previst que les obres comencin al final de l’any. “Una part del complex, la dominant, correspon a una fundació d’art i també hi ha una part d’oficines i una altra de comerç. És un edifici singular”, explica Pigem. El projecte de l’Île Seguin ocupa l’illa dins el riu Sena on abans hi havia la fàbrica de Renault, i inclourà, entre altres equipaments culturals, una ciutat musical dissenyada per Shigeru Ban i un jardí del paisatgista Michel Desvigne. La superfície útil total és de 310.000 metres quadrats. El projecte dels RCR, que també inclou un auditori, es caracteritza per la seva volumetria rotunda i aparença pètria: “És com una mà que s’obre a la banda de Boulogne-Billancourt i a la vegada mira cap a la llunyania, cap a la Torre Eiffel, per no perdre el vincle amb París”, diu Pigem.

Està previst que les obres del celler de Peralada s’acabin l’any que ve, i en l’estat en què estaven fa dues setmanes, quan es va fer la fotografia que s’inclou en aquest reportatge, ja es veu imponent. Es tracta d’un edifici sense façana que funciona com “un gran talús” o “una gran onada”, segons van dir els arquitectes quan el van presentar el 2017. Completa el paisatge del lloc perquè s’integra en un desnivell existent. “Els sentiments quan acabes una obra són curiosos: mentre hi treballes és com si fos casa teva i quan l’entregues hi ha un sentiment d’enyorança. És com un fill que se’n va de casa, però alhora estàs content que faci el seu propi camí”, conclou l’arquitecta.

En paral·lel als diferents projectes del despatx, els RCR sempre tenen molt present La Vila, el seu centre experimental de creativitat que projecten a la Vall de Bianya. Enguany ha tornat a formar part dels projectes del taller d’estiu, en què hi ha 117 participants, 74 dels quals en el taller d’arquitectura i paisatge. Així com el 2017, l’any en què van guanyar el Pritzker, el van compartir perquè els participants imaginessin tot el conjunt, enguany dos grups s’han concentrat en un dels tres magatzems agrícoles existents per convertir-lo en un conjunt d’estances mínimes i un espai polivalent per fer tallers creatius. Pel que fa a la resta de participants d’aquesta edició del taller dels RCR, 15 treballen al taller de fotografia, 19 al d’escenografia (on enguany debuten els escenògrafs Bibiana Puigdefàbregas i Albert Pascual, membre de la companyia La Calòrica) i 11 a la primera edició del taller de dansa, impartit pels fundadors de la companyia Mal Pelo, María Muñoz i Pep Ramis.

Més continguts de