MÚSICA

Ramon Muntaner troba el caliu del BarnaSants

Joan Isaac promou un homenatge al músic de Cornellà en què participa Joan Manuel Serrat

El Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat acollirà dissabte (20 h) un concert per “reivindicar les cançons” de Ramon Muntaner. Aquest és el propòsit d’un espectacle produït pel Festival BarnaSants i dirigit per Joan Isaac, company generacional de l’autor de discos com Cançó de carrer (1974) i de bandes sonores com la de la pel·lícula La plaça del Diamant (1982). “Fa trenta anys que vaig treure el meu últim disc”, recorda Muntaner, avui delegat general a Catalunya de la SGAE i allunyat d’escenaris i estudis de gravació des del 1990. De fet, porta més temps treballant en la gestió musical del que va dedicar a la cançó d’autor.

“En realitat, la meva carrera va ser com a cantautor a mitges, perquè no tinc cap cançó publicada amb lletra meva”, precisa el músic nascut a Cornellà de Llobregat el 1950. En els seus discos, des de Cançó de carrer (1975) i fins al comiat amb Fugida (1988), sempre va treballar a partir de textos de poetes com Espriu, Martí i Pol, Salvat Papasseit, Sagarra i Pere Quart, entre d’altres. Sílvia Comes, una de les artistes que participarà en el concert, il·lustra perfectament l’esperit que guiava Muntaner quan musicava poetes: “Jo també hi he anat, a la poesia, moltes vegades, quan la vida m’ha deixat sense paraules”.

En l’homenatge de dissabte, que també tindrà elements visuals creats per Daniel Sesé, Isaac hi ha involucrat una desena d’artistes de diverses generacions. De la immediatament anterior a la de Muntaner hi ha Joan Manuel Serrat, que compartirà una cançó amb Gemma Humet, la més jove d’una alineació que inclou Sílvia Comes, Enric Hernàez, Roger Mas, Borja Penalba, Turnez & Sesé, Rusó Sala, el grup Coses i el mateix Joan Isaac. Muntaner, però, no cantarà cap cançó. “No tinc ganes de fer el rídicul. Com deia Tarradellas, tot menys fer el ridícul”, diu Muntaner. El que no descarta és vessar alguna llàgrima per expressar l’agraïment per la iniciativa.

La idea de Joan Isaac és reparar “un greuge històric”. “Aquest país té una memòria molt fràgil, acostuma a oblidar el que és i el que ha sigut. -explica Isaac-. Molta gent no sap que Ramon Muntaner va ser un cantautor molt important que va deixar una discografia importantíssima”. Muntaner, com Isaac, Marina Rossell i el grup Coses, era la baula que donava continuïtat als Setze Jutges més joves, Serrat, Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs. Van començar als anys 70, quan encara existia aquell “teixit social que aguantava la cançó d’autor”, recorda Isaac. Eren com “una mena de firaires de la cançó” que traginaven els equips a la baca del cotxe, però sabien que allà on anaven a tocar hi trobarien “gent implicada que lluitava per aquella història”. “Aquella implicació popular es va perdre a partir dels anys 80. Només en va quedar una resistència. El Ramon ho va deixar, i jo mateix ho vaig deixar durant catorze anys”, explica Isaac.

Un caràcter molt pràctic

Té tot el sentit que sigui Isaac qui dirigeixi l’homenatge a Muntaner. “El Joan i jo vam quedar finalistes en un concurs que es feia a La Cova del Drac i que vaig guanyar jo”, recorda. El premi era enregistrar un disc per a Concèntric, però el segell que tant havia fet per la cançó tenia els dies comptats, i Muntaner no volia passar a la història com l’autor de l’últim disc publicat per Concèntric. Finalment va treballar amb Edigsa i durant quinze anys va compaginar la cançó amb la composició per a teatre, cinema i televisió. Quan va publicar Fugida, el context ja no era favorable a la cançó d’autor. “Feia pocs concerts, i de discos en venia molt pocs. I un acaba buscant-se la vida. Tinc un caràcter molt pràctic, m’adapto a la realitat, i em va sortir l’oportunitat de treballar en la gestió. Vaig dir que sí amb la condició de no seguir cantant”, explica Muntaner.