BarcelonaQuan diumenge va arribar l’hora de lliurar l’últim premi dels Gaudí, el de millor pel·lícula, res presagiava que el guanyaria Rastres de sàndal. La seva protagonista, Aina Clotet, havia perdut com a millor actriu i Stella cadente, la gran favorita, acumulava dos premis més que el film de Maria Ripoll, encara amb el marcador a zero. Però la sorpresa va arribar. “Va ser un moment màgic, no ens ho esperàvem”, admetia ahir la guionista i productora del film, Anna Soler-Pont, camí de Madrid per a la presentació dels premis del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics, als quals està nominada. Ànima del projecte, feia deu anys que Soler-Pont es formava en mercats i festivals, seguint seminaris de guió i producció. Ràstres de sàndal és el primer treball cinematogràfic d’aquesta agent literària -representa, entre d’altres, Dolores Redondo-, que ha fundat amb els seus socis una productora per ser “un pont entre la literatura i el cinema”.
La pel·lícula explora el xoc entre cultures que es produeix quan es retroben dues germanes índies separades de petites. L’una és una estrella de Bollywood, l’altra una biòloga que va ser adoptada per un matrimoni català. Soler-Pont adapta un relat del llibre homònim que ella mateixa va escriure amb Asha Miró. “No ha funcionat a taquilla com ens hauria agradat -admet-. Sabem que és un moment complicat, però ens agradaria que pogués tornar a les sales per aprofitar l’efecte del Gaudí”. Arribar al món del cinema quan els pressupostos són més ajustats que mai ha obligat la productora a interioritzar una lliçó que va aprendre rodant a l’Índia. “Ells fan servir el verb hindi jugaad, que vol dir fer el que pots amb el que tens, no el que vols”, exposa. En l’elecció de Ripoll com a directora, però, no va haver de fer concessions. “Volia que fos dona, catalana i amb experiència internacional. Era perfecta”, diu.
Soler-Pont no vol que Rastres de sàndal sigui una experiència aïllada. “Volem portar al cinema els últims anys d’Enric Granados -explica-. Seria un biopic de tall internacional, èpic i emocionant”. L’origen tornaria a ser literari: adaptaria un llibre de John W. Milton, El rossinyol abatut. “Però calen inversors!”, alerta.
