TEATRE

Ritual d’humiliació laboral

‘Bull’ LA VILLARROEL FINS AL 22 D’ABRIL

Quan el toro surt a la plaça ja sap que serà la víctima, llevat d’un indult, molt escassos. Per això quan Thomas, més esqueller que brau, surt a l’arena rectangular de La Villarroel ja sabem que ell serà el toro a sacrificar en una lídia laboral farcida de crueltat, un desagradable ritual d’humiliació.

El britànic Mike Bartlett va imaginar que la cerimònia i els intèrprets d’una corrida eren ideals per representar una sàtira ferotge sobre la competència laboral dins d’una empresa habitada per personatges que no tenen res a envejar als venedors creats per David Mamet a Glengarry Glen Ros s. El més interessant de l’obra, però, és que el bullying escolar i l’estigma de les diferències socials són els motius subjacents de la competició per quedar-se a l’empresa. Vull dir que el retrets i atacs que es produeixen són bàsicament molt semblants als que podríem imaginar en un pati d’escola sobre el nano que vesteix inadequadament, que té alguna cosa estranya als cabells o que és pobre.

La provocadora Isabel, el suficient Tony i l’angoixat Thomas han sigut citats pel cap de l’empresa, i tots sospiten que un d’ells està sentenciat. Sobre el rectangle buit -que també funciona com un quadrilàter de lluita lliure- començarà un breu (dura una hora) però intens i contundent procés de destrucció del més indefens, del més dèbil, d’aquell que no ha sabut interpretar el que és i el que no és important, aquell il·lús que pensava que l’esforç i la feina ben feta eren els millors avals per a un treballador. La víctima es revoltarà llançant cornades inútils, per sagnants que siguin, sobre els altres competidors. Però la lluita és desigual i des de l’inici l’escorxador l’espera.

Bull és un text actual i punyent que no deixa indiferent i que remou les entranyes dels que alguna vegada han sentit la impotència enfront d’uns mecanismes mercantils deshumanitzats. Però és un text que requeria més cinisme i menys sarcasme que el que li ha posat Pau Roca, perquè el primer fereix i el segon fa riure. I tot plegat no és pas per riure.

Més continguts de