Música

Triomf incontestable de Rosalía als Grammy Llatins

L'artista de Sant Esteve Sesrovires guanya cinc premis, inclòs el d'àlbum de l'any

Incontestable. La vintena edició dels Grammy Llatins es presentava com un duel entre Rosalía i Alejandro Sanz. Eren els artistes més nominats, i alhora representaven un altre duel, el que mantenen les discogràfiques Sony i Universal per dominar el mercat musical llatí, i que en la gala celebrada aquest dijous a Las Vegas (Estats Units) s'han repartit més de la meitat dels 47 premis. Finalment, el triomf individual ha sigut per a Rosalía, recompensada amb cinc premis: àlbum de l'any i millor àlbum vocal de pop contemporani (tots dos per El mal querer), millor cançó urbana per Con altura (el tema que comparteix amb J Balvin i El Guincho), millor enginyeria d'enregistrament per a un àlbum (que no ha sigut directament per a ella sinó per a la feina del Guincho, Brian Hernández, Jaycen Joshua i Chris Athens a El mal querer) i millor disseny d'empaquetament (guanyat per Man Mourentan & Tamara Pérez, pel disseny del disc El mal querer). "No hi ha res que et doni més orgull que guanyar un Grammy. Gràcies als meus fans, us estimo de tot cor", va dir Rosalía, aclaparada per l'èxit.

Rosalía només ha marxat sense premi en dues categories: la de l'enregistrament de l'any i la de millor cançó pop, per a les quals optava amb Aute Cuture i Pienso en tu mirá, respectivament. En aquestes categories el Grammy ha sigut per a Mi persona favorita, la cançó d'Alejandro Sanz i Camila Cabello. Sanz, que tenia vuit nominacions, s'ha endut finalment tres premis (el tercer, al millor vídeo musical versió llarga per Lo que fui es lo que soy). I Aitana, del Baix Llobregat com Rosalía, no ha tingut sort: era una de les candidates a millor nova artista, un premi qua ha sigut per a la veneçolana Nella, produïda pel madrileny Jaier Limón i apadrinada per Alejandro Sanz.

El triomf de Rosalía confirma i amplifica el paper de l'autora d' El mal querer dins la indústria musical, que fa un any ja la va premiar amb dos Grammy Llatins per Malamente. Cal recordar que en aquests premis són les discogràfiques les que proposen els candidats, i en aquest sentit és indubtable el suport que Sony dona a Rosalía acompanyant-la en una carrera meteòrica: El mal querer tot just té un any.

El 'reggaeton' de Schrödinger

La vintena edició dels Grammy Llatins venia precedida per la queixa d'artistes com Bad Bunny i J Balvin, molestos perquè les nominacions menystenien el reggaeton en categories considerades nobles, com les d'enregistrament de l'any, àlbum de l'any i cançó de l'any. D'una banda, la indústria reconeix la força del reggaeton multiplicant-ne les produccions, aconsellant les estrelles d'altres estils que s'acostin al reggaeton per poder sonar a les ràdios i d'alguna manera també estandaritzant el so, però, de l'altra, evita donar-li la possibilitat de rebre els premis grossos: és com el gat de Schrödinger, que hi és però no hi és. És un cas similar al que ha passat tradicionalment als Grammy (anglosaxons) amb els artistes de hip-hop, sovint exclosos de les categories principals, o amb els mateixos artistes llatins. "El reggaeton també forma part de la cultura llatina", va reivindicar a Las Vegas el porto-riqueny Bad Bunny quan va recollir el Grammy Llatí al millor àlbum de música urbana per X 100Pre.

Bad Bunny també ha sigut un dels protagonistes del vessant més reivindicatiu políticament quan ha cantat Cántalo amb Ricky Martin i Residente. Tots tres van participar activament en les protestes que al juliol van dur a la dimissió del governador de Puerto Rico.

La nit va tenir altres moments poderosos, com la intervenció de la xilena Mon Laferte al rebre el premi al millor àlbum de música alternativa per Norma. Laferte va protestar per la situació d'injustícia que hi ha a Xile. Abans, a l'arribar al recinte, havia exhibit una pintada al pit: "A Xile torturen, violen i maten".

Els Grammy Llatins també han premiat el porto-riqueny Pedro Capó (cançó de l'any i millor fusió urbana per Calma), el colombià Fonseca (àlbum vocal de pop tradicional per Agustín), el porto-riqueny Draco Rosa (àlbum de rock per Monte sagrado), l'argentí Andrés Calamaro (àlbum de pop-rock per Cargar la suerte i cançó de rock per Verdades afiladas), el peruà Tony Succar (productor de l'any i àlbum de salsa per Más de mí), el Quinteto Astor Piazzolla (àlbum de tango per Revolucionario), el cubà Chucho Valdés (àlbum de jazz per Jazz Batá 2), el brasiler Gilberto Gil (àlbum de música popular brasilera per OK OK OK) i el dominicà Juan Luis Guerra, guanyador de dos premis: àlbum contemporani de fusió tropical ( Literal) i millor cançó tropical ( Kitipun). És a dir, els Grammy no obliden les llegendes de la música llatina.

La indústria musical llatina premia treballs en categories com la del millor àlbum cristià (tant en espanyol com en portuguès), però aquest any no ha sabut proposar discos de flamenc, un estil que ha quedat exclòs dels Grammy Llatins. Les discogràfiques tampoc han presentat candidats en altres dues categories: millor composició clàssica contemporània i millor àlbum de merengue/bachata.

En l'àmbit de la clàssica s'ha recompensat la feina del percussionista colombià Samuel Torres amb l'orquestra La Nueva Filarmonía pel disc Regreso.

Més continguts de