Roxette: Retorn a la dècada dels noranta
Un públic de mitjana edat rememorava al Sant Jordi Club la seva adolescència amb un somriure d’orella a orella, com si no hagués passat el temps
BarcelonaEl nom d’aquesta gira, The 30th Anniversary World Tour, és un indicador claríssim del que va oferir el duet suec de pop rock format per Marie Fredriksson i Per Gessle ahir a la nit al Sant Jordi Club de Barcelona davant d’una audiència entregada que va fregar el sold out : hits i més hits en el que va ser una autèntica celebració col·lectiva. El fet que hagin venut més de 60 milions de discos al llarg de la seva carrera, una xifra que actualment sembla tan estratosfèrica com inconcebible, no amaga que el seu retorn discogràfic de fa quatre anys, després d’un greu problema de salut de la seva vocalista, passés sense gaire pena ni glòria. S’entén perfectament, doncs, la voluntat de donar als seus fans el que volen sentir. I per això van presentar el seu enèsim recopilatori, XXX The 30 biggest hits...
Va començar per una potent Sleeping in my car, que va arrencar els primers crits i ovacions de l’actuació, i que Marie va cantar asseguda íntegrament, mentre Per no parava de saltar. Seguidament, amb The Big L., es va desplegar una mena de persiana metàl·lica darrere de la banda, en un disseny escènic molt sobri. El quart tema, Spending my time, amb un inici acústic, va provocar el primer karaoke de la vetllada. Mentrestant Marie continuava asseguda, i va seguir així durant la totalitat del xou.
Un públic de mitjana edat rememorava la seva adolescència amb un somriure d’orella a orella, com si no hagués passat el temps (cosa que contradeia l’evident deteriorament físic dels presents). Acompanyats d’una banda tan solvent com discreta, amb el reforç d’una corista, les dues estrelles de la nit es van mostrar agraïdes i divertides, especialment Per, dirigint-se als presents sempre en anglès. Tot i una part central més ensopida, durant la qual no va faltar l’inevitable interludi intimista de piano, cal reconèixer que les darreres cançons van ser de traca i mocador: How do you do!, amb les primeres projeccions de la nit; It must have been love, segon karaoke massiu; així com les rodones Dressed for success, Dangerous i Joyride (introduïda per l’himne del Barça amb un solo de guitarra), acompanyades dels bisos obligats: la balada Listen to your heart i l’inevitable hit The look. Missió acomplerta, en aquesta repassada musical dels seus èxits dels anys noranta.
