Sant Sebastià respira cinema ‘indie’ i el glamur de Bellucci
El de Sant Sebastià no és un festival que porti a l’ADN el cinema independent nord-americà, sobretot si no ve adornat amb el nom d’alguna estrella fent mèrits per guanyar l’Oscar
Enviat especial a Sant SebastiàEl de Sant Sebastià no és un festival que porti a l’ADN el cinema independent nord-americà, sobretot si no ve adornat amb el nom d’alguna estrella fent mèrits per guanyar l’Oscar. Sollers point seria l’excepció d’aquest any: la pel·lícula de Matthew Porterfield -director encara inèdit a casa nostra- és un retrat immersiu d’un noi de Baltimore (McCaul Lombardi, un gran descobriment) en llibertat condicional després de passar un temps a la presó. En el personatge que interpreta hi ha una capacitat genuïna d’estimar i preocupar-se pels altres, ja sigui pels seus nebots, el seu gos o una addicta que es prostitueix, però una tendència incontrolable de ficar-se en problemes i recaure en els vells hàbits. Sollers point, ambientada al Baltimore de The wire, no explicita el seu discurs social ni cau en obvietats narratives: gairebé sense trama ni arquitectura dramàtica, és un cinema indie que avança el de Sundance per la via de la cruesa i el lirisme.
La competició oficial també va acollir ahir El secreto de Marrowbone, debut del guionista habitual de J.A. Bayona, Sergio G. Sánchez, que barreja el drama psicològic i el terror en un thriller d’època de factura impecable i càsting internacional (s’hi veu la mà de Bayona en la producció) al voltant d’una família anglesa que marxa als Estats Units fugint d’un pare monstruós. De direcció un pèl convencional, el principal problema és un guió que no gestiona bé el misteri central i no acaba de saber si vol explicar que no es pot escapar del passat o que la ficció ens acabarà salvant.
Per acabar, el festival va respirar alleujat amb la injecció de glamur que suposa l’arribada de Monica Bellucci per rebre el premi Donostia. “L’impacte de la bellesa dura cinc minuts”, va ser la seva manera de respondre als elogis sobre el seu físic i reivindicar una carrera plena de obres arriscades. L’actriu italiana, impecable, va posar les coses al seu lloc: “Tinc gairebé 53 anys i continuo treballant, no crec que sigui només per ser guapa”.
