‘Sasha’, una vida entre Ucraïna i Catalunya

BarcelonaDe la tardor a la primavera, el Sasha viu a Ucraïna amb cinc germans i envoltat de misèria. Durant l’estiu es converteix en un membre més d’una família catalana que passa les vacances a Mallorca, viatja en llanxa i es banya a la piscina privada de la casa. El seu viatge, que repeteix des de fa tres anys, és el mapa que guia Sasha, un documental dirigit per Fèlix Colomer i produït per l’Escola Superior de Cinema de Catalunya (Escac) que plasma les vivències dels nens ucraïnesos acollits a Catalunya durant l’estiu. Ideat com un projecte de final de carrera, el film ha passat per festivals com la Seminci de Valladolid i DocsBarcelona. Avui aterra en diverses sales de cinema de Catalunya.

El dia a dia del Sasha a Ucraïna obre i tanca el documental. Entremig, el protagonista va a l’escola i juga amb els amics fins que arriba l’estiu, fa les maletes i es trasllada temporalment a casa d’una família d’acollida, on parla català. “Em preguntava com viu el Sasha aquestes dues realitats tan oposades i quin impacte tenen, en ell, aquestes acollides”, explica Colomer, que planteja tot el film des de la mirada del protagonista per mostrar “la seva veritat”. Seguint aquest precepte i rodant des de l’alçada dels infants, la producció explora qüestions com el xoc cultural, el contrast de valors i les diferències, sempre des de la perspectiva del Sasha. “Les diferències econòmiques són les més evidents, però no les més importants ni les úniques”, constata Colomer. L’abisme que separa els dos grans escenaris del documental es fa palès des del principi, però serveix per donar pas a “descobrir aspectes més íntims mitjançant les converses entre els protagonistes”, diu.

Un exemple d’aquesta dualitat és la boxa, que el Sasha vol practicar a Ucraïna i que mostra com cada família té una visió diferenciada de certes coses. “La família catalana ho aborda amb un cert paternalisme, li diu que descarti la boxa i faci pàdel. No saben que és l’únic esport que es pot fer al poble i que actua com una eina d’integració”, apunta el director del documental.

Per escollir el nen que faria de fil conductor del documental, Colomer no va haver de buscar gaire lluny: el matrimoni que l’acull són els seus oncles. “Vaig triar-lo a ell perquè el coneixia, però si haguéssim fet un càsting també hauríem arribat a ell. És un nen molt proper, que té punts de violència però que alhora és molt afectuós”, reconeix. De fet, la violència domèstica surt al film com un altre element de conflicte i serveix per reflectir les contradiccions de la família catalana. Colomer indica que volia retratar també aquesta angoixa, que es veu reflectida “quan el Sasha torna a casa, perquè senten que l’envien a les mans del dimoni”.

La guerra d’Ucraïna també és present al documental. Hi apareix a través del testimoni d’una amiga del Sasha, que viu en un camp de refugiats i permet “conèixer el conflicte bèl·lic de primera mà”. Amb la voluntat d’esquivar el documental publicitari, Colomer ha buscat, sobretot, “gravar com si les càmeres no existissin per reflectir, i no recrear, la realitat”.