Literatura

La Setmana del Llibre en Català resisteix amb nota l'edició coronavirus

El Moll de la Fusta va rebre més de 25.000 visitants i es preveu una facturació de 325.000 euros

Habitualment territori dels turistes, el Moll de la Fusta de Barcelona va adoptar aquest cap de setmana un caràcter lletraferit. Després d'unes quantes edicions a l'avinguda de la Catedral –el lloc "ideal" segons la majoria d'expositors–, enguany la Setmana del Llibre en Català s'ha traslladat puntualment a aquest espai a l'aire lliure, ventilat i perimetrat: la pandèmia hi obligava, esclar. Si bé els organitzadors temien que la localització podria fer desistir els visitants de desplaçar-s'hi, fins a 25.000 persones han enfilat camí avall per treure el nas a la Setmana. Fins i tot, els dies més atapeïts, com el de la Diada, es van formar cues per entrar-hi. L'aforament permetia acollir fins a 935 persones en un espai de 4.500 m2 per poder mantenir les distàncies de seguretat. Entre les autoritats que hi han passat hi ha el president de la Generalitat, Quim Torra –que va fer-hi dues visites, una d'oficial i una de particular–; la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa; el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el president del Parlament, Roger Torrent, i el tinent d'alcaldia de Cultura, Jaume Subirats, entre més.

Tot i que aquesta edició s'ha reduït a cinc dies en comptes dels dei tradicionals, segons els organitzadors les vendes han sigut "positives i es preveu assolir una facturació de 325.000 euros". És cert que queda lluny dels 544.000 euros de l'any passat, en què es va incrementar un 8,44% respecte a l'edició anterior, però després del Sant Jordi confinat i el Sant Jordi d'estiu, la Setmana haurà suposat una glopada d'aire fresc per al sector. Els mateixos editors i llibreters, que no les tenien totes abans d'obrir la parada –"hi anem perquè cal ser-hi, però les expectatives són baixes", comentava Josep Cots d'Edicions 1984 pocs dies abans–, s'han quedat sorpresos de la bona acollida que ha tingut aquesta edició i del caliu que han rebut del públic. Rosa Rey, d'Angle Editorial, per exemple, està molt satisfeta per l'afluència de públic i reconeix que "s'han superat de llarg les expectatives". 

Montse Ayats, presidenta d'Editors.cat, reconeix que va ser complicat tirar endavant aquesta edició marcada per la crisi del covid-19, però que tenien clar que calia fer-la. "N'estem molt satisfets perquè hem demostrat que es pot fer un esdeveniment com aquest amb totes les mesures de seguretat i esperem que doni pas a una tardor en què es puguin recuperar totes les activitats culturals". La reivindicació ara és que les sales de teatre i cinemes puguin incrementar l'aforament per ser viables sense oblidar el principal cavall de batalla: que el pressupost destinat a Cultura assoleixi el 2%. 

A la Setmana s'hi han celebrat prop de 180 activitats entre presentacions, converses, taules rodones, lliuraments de premis i activitats infantils, repartides en dos escenaris. Els itineraris literaris per Barcelona, com el del carrer Montcada amb Rafa Burgos, han sigut un èxit amb una ocupació gairebé del 100%. Per la Setmana hi han passat gairebé 200 autors, que han signat els seus llibres i han pogut, després de molt de temps, tenir contacte amb els lectors. Actes com per exemple la presentació dels llibres de Rafel Nadal, Mar d'estiu, i Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit, dissabte a la tarda, tenien l'escenari central tan ple com permetien les mesures sanitàries. Ayats valora "l'escalf" que han constatat aquests dies. "Es notava que la gent tenia ganes d'estar en contacte amb els autors i, si bé les signatures no han funcionat tan bé com voldríem, perquè no era fàcil, hi havia molt bona predisposició i s'ha generat molta il·lusió", comenta. La presidenta d'Editors.cat explica que la pandèmia ha suposat una caiguda de prop d'un 25% de vendes a tot Catalunya, malgrat que reconeix que "s'han recuperat lectors" gràcies al temps de què ha disposat un sector de la població durant el confinament.

La 39a edició: amb un "eix central"

Després de la satisfacció d'haver pogut tirar endavant una edició tan incerta, Joan Carles Girbés, president de la Setmana, assegura que l'objectiu de cara a l'any vinent és tornar a l'avinguda de la Catedral, on l'únic problema és l'espai reduït. "Esperem poder trobar solucions amb l'Ajuntament", diu Girbés. Gràcies a aquesta edició controlada al Moll de la Fusta, els organitzadors han pogut obtenir xifres que suposen una informació molt valuosa per encarar el futur. D'altra banda, una de les novetats que s'incorporarà és un "eix central de comunicació" al voltant del qual gravitarà la Setmana. "A més de presentar les novetats literàries de la tardor, creiem que és interessant destacar algun aspecte o un àmbit de l'edició en català", explica Girbés. Pel que fa a les dates, també està convençut que pels volts de l'11 de setembre són les ideals: "Marca el punt de la represa literària i veiem que són les que millor funcionen, independentment de la quantitat de dies que duri".