Cultura 17/07/2019

“Hem estat molt sols”

El Sónar i els ‘riggers’ critiquen la inhibició de les administracions en el conflicte amb Fira de Barcelona que ha provocat “la pitjor crisi del festival” en 26 anys

Xavier Cervantes
5 min
“Hem estat molt sols”

Barcelona“¿On eren les persones que podien desactivar una crisi d’aquesta envergadura, la crisi més gran que ha patit aquest festival en 26 anys?”, preguntava aquest dimarts un dels directors del Sónar, Ricard Robles, que expressava la mateixa “orfenesa institucional” que han sentit els muntadors de les estructures aèries dels escenaris de Fira Barcelona, els riggers. El jutge Santi Vidal, titular del jutjat social 27 de Barcelona, acabava de desestimar la petició de mesures cautelars sol·licitades pel comitè de vaga dels treballadors de l’empresa de serveis UTE Rigging contra la fira, que ha contractat els serveis d’altres empreses per substituir els vaguistes. Per tant, el Sónar podia començar aquest dimecres. I Fira de Barcelona ho celebrava en un comunicat en què expressava “el seu convenciment d’estar actuant d’acord amb els principis de la legalitat” no acceptant la principal reclamació dels riggers: incorporar la subrogació dels treballadors actuals al plec de condicions del concurs de licitació que es resoldrà a finals de setembre.

Robles es mostrava enfadat després de “deu dies extremament complicats” en què el conflicte l’ha hagut de “resoldre in extremis un jutge” arran del fracàs de les taules de mediació al departament de Treball. La crítica del Sónar, que sempre ha manifestat que “la reivindicació dels riggers és legítima”, s’adreça tant a Fira de Barcelona com a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, dues institucions amb presència en el consorci de la Fira. “Hem estat sols perquè no sabem qui ha decidit que aquesta crisi era necessària. Desconeixem qui tenia l’estratègia traçada per arribar a aquesta situació”, diu Robles, molest també pels silencis institucionals: “Quan hi ha hagut altres reclamacions de col·lectius de treballadors, ha aparegut absolutament tothom amb un posicionament. En aquest cas, quantes declaracions heu vist?”.

Davant la queixa del festival, el govern municipal va explicar dimarts que tant el tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats, com el regidor de presidència, Jordi Martí, havien estat “molt activament pendents del que estava passant” i que l’Ajuntament havia traslladat a Fira de Barcelona que “s’ha de respectar el dret de vaga, que el conflicte s’ha de resoldre amb els treballadors i les treballadores i que alhora s’ha de permetre que es pugui desenvolupar amb normalitat un festival tan important per a la ciutat com és el Sónar”. El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Miquel Curanta, també va assegurar aquest dimarts que el departament de Cultura “ha acompanyat el Sónar” des que es va assabentar que hi havia un conflicte que podia afectar el Sónar” i que la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, “també s’hi ha implicat”. En qualsevol cas, ni l’Ajuntament ni la Generalitat han tingut cap paper rellevant en una situació que ha desbloquejat un jutge desestimant les mesures cautelars demanades pels riggers.

Haver d’arribar a aquest extrem és el que lamenten tant el Sónar com els muntadors, “els dos perjudicats”, segons uns treballadors que, tal com explica l’advocat que assessora els vaguistes, Quim Español, entenien “que la decisió d’adoptar mesures cautelars en aquesta situació és extremament complicada” i respectaven la decisió del jutge. “Afectar el festival no ha estat mai la nostra voluntat. Era una possibilitat que ens preocupava per la bona relació que sempre hem tingut amb la seva organització”, afegia el portaveu dels muntadors, Isaac Flix. “N’hi ha que fa setze anys que treballen al Sónar, els considerem companys”, assegura un altre dels directors del festival, Enric Palau.

La decisió del jutge no altera “el guió” dels riggers. “Hi haurà un judici per decidir si s’ha vulnerat el nostre dret de vaga i nosaltres continuarem les mobilitzacions de cara als esdeveniments que Fira de Barcelona organitza al setembre si abans no hem aconseguit algun tipus d’acord satisfactori per a totes les parts”, explica Flix, que insisteix que els muntadors tenen voluntat de diàleg. La postura de Fira de Barcelona es manté inalterable: diu que no poden subrogar, i que no poden obligar les empreses que opten a la licitació a tenir contractats els treballadors en unes condicions determinades. “Una exigència així seria il·legal. I tampoc es poden fer recomanacions en aquest sentit quan la llei no ho preveu, com és el cas, ja que podria plantejar un problema legal amb les empreses que puguin presentar-se al concurs, limitant la lliure concurrència”, diu la Fira en un comunicat.

Es podria donar el cas que l’empresa que guanyés la licitació contractés els mateixos muntadors que treballen a la Fira, però perdent els drets laborals que tenen ara amb UTE Rigging. Justament això és el que volen impedir els 'riggers' que estan fent vaga. Una mesura per protegir els drets laborals seria aconseguir un conveni col·lectiu de 'riggers' a nivell estatal o autonòmic. El primer pas va ser el conveni d'empresa signat amb UTE Rigging l'any 2018 i que té vigència fins al 2020. El pas al conveni col·lectiu no és tan senzill, perquè el grup de muntadors d'elements aeris tot just aplega uns tres-cents treballadors a tot l'Estat. Això sí, un conveni col·lectiu tindria una força vinculant que no té el conveni d'empresa.

Malestar al Sónar pel canvi de dates

“Som d’aquí, i de ganes de moure’ns no en tenim. Però la veritat és que de vegades et planteges si la gent que està portant la ciutat en molts àmbits s’adona del que estem fem per Barcelona”, va dir el també director del Sónar, Sergio Caballero, quan li van preguntar si el festival havia considerat la possibilitat de marxar de la ciutat. No és nou el malestar del festival amb la Fira, que fa tres anys va comunicar al Sónar que l’edició del 2019 no es podia fer al juny sinó al juliol: havia de deixar espai a ITMA, el Saló Internacional de Maquinària Tèxtil que es va fer del 20 al 26 de juny. A Barcelona ja s'havia fet el 2011, però del 22 al 29 de setembre. D'aquí quatre anys l'ITMA se celebrarà a Milà del 8 al 14 de juny, i la capital catalana podria optar a organitzar-lo novament el 2027.

“No estem protegits perquè això no torni a passar -diu Robles-. Necessites una regularitat en el calendari. La teva audiència hi està acostumada i l’ecosistema de festivals està regulat. En un escenari de molta oferta, a Catalunya més o menys ens hem anat organitzant. I això se n’ha anat a fer punyetes. Canviar de dates ens perjudica a nosaltres i perjudica tot el sector”. “A l’ICEC ja vam manifestar que estàvem en desacord amb el canvi de dates del festival, però la Fira és un ens autònom”, diu Curanta.

El Sónar admet que la gestió del conflicte laboral ha perjudicat la venda d'entrades. Tanmateix no ho valorarà fins que acabi aquesta edició. En qualsevol cas, el conflicte impedirà saber de manera prou acurada quina influència haurà tingut el canvi de dates en l'assistència al festival.

stats