Art

Talent florentí per a una icona de la Seu de Palma

Un nou estudi proposa Niccolò di Pietro Lamberti com a autor de la marededeu del Portal del Mirador

La marededeu amb el nen del Portal del Mirador de la Seu de Palma no ha perdut el refinament malgrat les mutilacions que va patir al llarg dels segles i una pàtina marronosa que li va quedar després d’unes intervencions que no eren adequades. Va ser traslladada de la façana sud de la catedral al Museu Diocesà el 1917 perquè no patís més desperfectes, i un segle després que pogués descansar protegida potser recupera el seu vertader origen: l'historiador de l'art i professor de la UAB Rafael Cornudella proposa en un article aparegut a la prestigiosa revista Zeitschrift für Kunstgeschichte [ Revista d’història de l’art] que l’autor no va ser-ne l’arquitecte i escultor mallorquí Guillem Sagrera, com s’ha pensat tradicionalment, sinó el florentí Niccolò di Pietro Lamberti, conegut perquè va treballar al Duomo de Florència i a l’església d’Orsanmichele de la mateixa ciutat toscana i a la basílica de Sant Marc a Venècia. També va ser un dels participants en el concurs dels relleus de les portes del baptisteri de Florència, en què van participar Filippo Brunelleschi i Lorenzo Ghiberti, que en va ser el guanyador i que està considerat la fita fundacional del Renaixement escultòric.

“Tot el conjunt del Portal del Mirador és molt important, perquè hi ha dues escultures de Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau, i a més hi ha documentats uns altres artistes que venien del nord d’Europa ”, afirma a l’ARA Rafael Cornudella. “El Portal del Mirador és una cruïlla de l’escultura europea: també hi ha documentat un escultor picard, Joan de Valenciennes, i un altre alemany, Rich Alamant”, subratlla. A diferència de la resta d’escultures del portal, aquesta marededeu està feta amb marbre de Carrara i no amb pedra de Santanyí.

Per a Cornudella la primera raó per la qual no es pot atribuir a Sagrera és el contrast de la marededeu del Portal del Mirador, amb el seu rostre idealitzat d'arrel classicista, amb la Mare de Déu de la Llet de la façana oest de la Llotja palmesana. “Si la de Sagrera semblaria perfectament aclimatada en el marc de la millor escultura parisenca dels inicis del segle XV, per situar adequadament la marededeu del Mirador hem de traslladar-nos a un altre escenari, el de l’escultura florentina dels últims anys del segle XIV i els primers del XV”, afirma Cornudella al seu article, titulat Una nova atribució a Niccolò di Pietro Lamberti i una revisió de Guillem Sagrera: les escultures del Portal del Mirador de la Catedral de Mallorca. “La intuïció inicial va ser estilística, perquè jo estava estudiant Guillem Sagrera, i per a mi és definitiva. I a més a Mallorca hi ha unes altres escultures italianes, no és un fet estrany que les escultures viatgin”, diu Cornudella. Fins i tot hi ha un petit detall que li va cridar molt l'atenció per poder plantejar la nova atribució: “A la base hi ha un fris decoratiu en forma de puntes de diamant que només he vist en una altra escultura florentina, i és obra de Lamberti". Una altra novetat de l’article és que en lloc de “borgonyó”, Guillem Sagrera va tenir referents parisencs.

El paper clau d'un jurista promotor de les arts

L’estudi de Rafael Cornudella va més enllà del Portal del Mirador i s’acaba convertint també en un repàs de l’art de la península Ibèrica als segles XIV i XV i del trànsit de pintors i escultors estrangers que hi van treballar en diferents moments o que s’hi van establir. Segons Cornudella, l’afinitat estilística amb altres obres italianes de Lamberti és concloent a l’hora d’atribuir la marededeu mallorquina a aquest artista, però també proposa una hipòtesi per explicar com s’hauria fet l’encàrrec. Dins aquest teixit gairebé novel·lesc, Cornudella explica que l’home que va encarregar la marededeu va ser probablement el jurista misser Arnau Desmur, i que la va encarregar a Lamberti a través de la Companyia de Francesco di Marco Datini, el gran mercader de Prato, que per exemple va proporcionar a Desmur –i això està ben documentat– una pintura amb una marededeu del cèlebre pintor florentí Starnina, entre altres peces. "La companyia de Datini era com un imperi, amb delegacions que se'n deien factors a ciutats com Palma, València, Barcelona i Avinyó", diu Cornudella.

La relació d'Arnau Desmur amb la Seu de Palma comença amb el fet que era germà de Jaume Desmur, que va ser canonge i més endavant degà de la catedral. “Va ser un home ric, un jurista prestigiós i una persona prominent en la política mallorquina del començament del segle XV. Va ser un dels emissaris que el Regne de Mallorca va enviar a les reunions convocades per decidir la successió de Martí l’Humà, una experiència força agra per als mallorquins, perquè de seguida van poder adonar-se que Catalunya i Aragó, els estats més antics de la Corona d’Aragó, els van marginar de les negociacions i de la decisió final a favor de de Ferran d’Antequera”, explica Cornudella.

L’heràldica del llinatge dels Desmur es pot trobar dins la Seu, a la clau de la volta del tercer tram de la nau lateral sud, i el mateix Arnau i altres familiars van ser enterrats dins la Seu. Gràcies al fet que es coneixen dos testaments d’Arnau Desmur es pot saber que va fer una aportació important a les obres de la catedral i altres temples, i Cornudella reforça la seva hipòtesi que va ser el promotor de la marededeu amb el fet que va ser un dels obrers laics de la catedral almenys durant el 1409, 1411 i 1417, uns anys que coincideixen amb el període de creació de l’escultura. "Desmur era client de Datini i és possible que assessorés la companyia, però aquest és un tema que hauran d'estudiar els historiadors", diu Cornudella. La implicació constant dels obrers laics en les obres de la catedral fa pensar a Cornudella que Arnau Desmur es va ocupar “personalment” de “la construcció i la decoració escultòrica del Portal del Mirador” i que hauria pres la iniciativa d’encarregar la marededeu a la companyia Datini. “Fins i tot cal considerar la possibilitat que la costegés personalment”, conclou Cornudella, tot i que encara no s’han trobat documents que confirmin aquesta altra hipòstesi.