CINEMA

L’Aribau Club, un cinema menys

El cinema de la Gran Via, un dels més antics de Barcelona i seu predilecta de festivals com el D’A, va tancar diumenge sense previ avís per “decisió interna” del Grup Balañá

Diumenge el Twitter de l’Aribau Club va compartir sense cap explicació una cançó dels Doors, The end. Un dia abans havien publicat un gif del comiat dels Looney Toones, el famós “ That’s all, folks ” (Això és tot, amics). Ningú se’n va adonar, però eren pistes -prou evidents- del que estava a punt de passar: el tancament de l’Aribau Club, un dels cinemes històrics de Barcelona. Mary Shelley i Lola Pater van ser les últimes pel·lícules projectades en les seves dues sales situades a la Gran Via, 567.

Com acostuma a fer amb els seus locals, el Grup Balañá va abaixar la persiana del cinema sense fer cap anunci oficial, fugint de commemoracions i comiats. Contactada per l’ARA, l’empresa ha explicat que el tancament respon a una “decisió empresarial interna”, sense aclarir si es deu a la mala salut del negoci o a una oferta per vendre el local. O totes dues coses. L’antic Club Coliseum, tancat el 2014, serà una macroagència de viatges, i l’Urgell, tancat el 2013, s’està transformant en un supermercat.

Doré, Durruti i Dorado

La història de l’Aribau Club va començar el 1936, quan es va inaugurar amb el nom de Club Doré amb 699 localitats entre platea i amfiteatre. El 1938, en plena Guerra Civil, va ser col·lectivitzat i rebatejat com a Cinema Durruti en homenatge al líder anarquista. Acabat el conflicte el cinema va recuperar el nom original, però el règim franquista va imposar-ne un de nou: Cine Dorado. Amb aquest nom el va comprar el 1976 Pere Balañá Forts, que el va incorporar al seu grup d’exhibició cinematogràfica. El 1994 el cinema va viure una reforma en profunditat i va reobrir amb dues sales de 441 i 265 localitats i un nom familiar, Cine Doré, que el 2006 va ser abandonat -per tercera vegada- en favor del ja definitiu Aribau Club.

Els últims anys l’Aribau Club s’havia convertit en el cinema per excel·lència dels festivals més importants de la ciutat: el D’A, l’In-Edit i el Docs Barcelona havien trobat en aquest cinema la solució ideal per a les seves necessitats d’aforament i una localització òptima, cèntrica i ben comunicada. Les dues sales de l’Aribau Club permetien als festivals alternar programació i no haver de compartir el local amb les estrenes comercials dels multisales. El Grup Balañá, tanmateix, ha fet arribar als festivals que s’hi celebraven l’oferta de traslladar-se a l’Aribau Multicines, un complex de quatre sales situat a menys de cinc minuts de l’Aribau Club, una multisala amb quatre pantalles que van de les 155 a les 245 localitats. Tot apunta que, si les condicions de Balañá són raonables, els tres festivals afectats ja han trobat casa nova.

Més continguts de