ENTREVISTA

Judith Duportail: “Tinder vol construir parelles desiguals en les quals l’home sempre sigui superior”

Periodista i autora d''El algoritmo del amor'

En temps de big data i d’escàndols com el de Cambridge Analytica, la innocència respecte a les xarxes socials cada vegada és més feble. El que possiblement ningú s’espera és que, després d’un temps utilitzant la web de dating més famosa del món, l’empresa disposi d’un registre de 800 pàgines de cada usuari. Aquesta és una de les revelacions més sorprenents d’ El algoritmo del amor (Contra, 2019), l’assaig de la periodista francesa Judith Duportail sobre Tinder, l’aplicació que et busca parella i, alhora, et classifica segons la teva bellesa, gènere, estudis i condició sense que ho sàpigues.

Et vas fer usuària de Tinder després d’acabar una relació. ¿Quan ets conscient d’estar participant en un lloc obscur?

Tot comença un matí en què llegeixo un article que diu que a Tinder tots tenim una puntuació sobre com som de desitjables. Estava utilitzant l’aplicació com a usuària i m’ho vaig prendre fatal, perquè com a dona sempre m’he sentit avaluada pel meu aspecte físic. Van venir-me records de quan anava a l’institut, que hi havia un paio a classe que puntuava les noies: jo tenia un 5 sobre 10 perquè era simpàtica però grassoneta. Adonar-me que m’estava tornant a passar és el que em va fer decidir començar a investigar. Tinder en cap moment ens informa del seu funcionament: no ens diu ni què faran amb les nostres dades ni que se’ns classificarà, sigui pel nostre aspecte físic o pel nostre nivell de riquesa.

Aquesta classificació es fa d’acord amb la puntuació ELO. En què consisteix?

És un sistema estadístic que va inventar un antic jugador d’escacs. El funcionament és molt simple: si jugues als escacs i guanyes un tipus molt bo, et fa guanyar molts punts, i si en canvi perds contra algú dolentot reps l’efecte contrari. A Tinder passa el mateix. Si ets escollit per un usuari molt desitjable, et puja la puntuació. D’altra banda, si algú considerat poc desitjable no et fa un m’agrada, perds punts. L’objectiu final és que els guapos vagin amb els guapos i els lletjos acabin amb els lletjos.

¿Les relacions sentimentals són un producte de consum per a Tinder?

Hem de tenir en compte que parlem d’una empresa que guanya molts diners, és de les aplicacions més rendibles que pots trobar a l’Apple Store. Estem confiant una tasca tan vital com és trobar un company de vida a una app que no té especial interès en què ho aconseguim. El que busca Tinder és que sempre acabem tornant i, si és possible, pagant. És important recordar a tots els que utilitzen o han utilitzat aquest tipus d’aplicacions de dating que la soledat és una part important del seu bussiness plan.

També descobreixes que, a banda del teu atractiu físic, l’aplicació et categoritza per classe social.

Es reserven el dret a classificar-nos a partir del nostre nivell d’ingressos. Això ho poden fer perquè els usuaris es connecten a través de Facebook. Tinder pot accedir a dades i, de retruc, esbrinar on treballem i quin és el nostre nivell d’estudis. Avançant en la investigació vaig adonar-me que també ens classifiquen per classe i gènere: els homes amb més ingressos i nivell d’estudis tenen una gratificació, i en canvi a les dones amb els mateixos atributs se les penalitza. Això és perquè volen construir parelles desiguals en què l’home sempre sigui superior: amb més estudis, més ingressos i més edat.

Què és Tinder Select?

Una funció pensada per a la crème de la crème. En la presentació del producte l’anunciaven com una xarxa pensada per a directors executius i models, cosa que ja indica quin tipus de relació crea entre homes i dones. Segons un periodista que es va infiltrar en aquesta funció, i que surt entrevistat al meu llibre, ja no es fa servir gaire, però era com un Tinder VIP.

El teu llibre comença amb la descàrrega de l’aplicació, però aviat gira al voltant de com saber la teva puntuació ELO. ¿Arriba a ser una obsessió?

Van venir-me totes les contradiccions de cop. D’una banda, el desig de ser considerada bonica, contra la fatiga de ser sempre jutjada pel meu aspecte físic. I de l’altra, les ganes de tenir una bona classificació de l’ELO, en contra de la còlera de saber que m’estan posant una nota. Hi ha un moment en què estic tan obsessionada amb el tema que sento que per recuperar el poder ho haig d’escriure.

El punt més sorprenent del llibre és quan Tinder t’envia un informe de 800 pàgines amb teves dades. Com ho vas aconseguir?

Hi ha un moment de la investigació en què demano a Tinder quines coses sap de mi. Recordo bé quan vaig rebre l’arxiu, perquè el vaig començar a descarregar al migdia i va tardar hores en acabar... tenia més de 800 pàgines! Allà hi havia les meves dades personals, interessos i tots els match [quan dues persones es fan un m’agrada mútuament] que havia fet. Va ser realment sorprenent, perquè vaig topar amb una realitat dura: si m’haguessin preguntat amb quanta gent havia parlat a Tinder, hauria dit uns quaranta, però en aquest informe es veu que són molts centenars. Vaig rellegir tot el que m’havien dit els meus contactes per començar una conversa, i molts es repetien. I el més xocant de tot plegat és que jo també ho feia, em repetia constantment. Amb aquest informe vaig aprendre molt sobre mi mateixa; més que de Tinder!

¿Escriure un llibre així és fer política?

Al principi volia mostrar la realitat del dating i que això d’estar solter no és com Sex and the city, sinó un procés dur i difícil. Però hi ha un punt en què tot plegat va adquirir una motivació política, per poder demostrar a les dones com funciona tot això. Aquest és un llibre fet per militància feminista.

També és una obra de soledat.

Totalment. Estem en un moment en el qual tot va molt ràpid i ha de ser immediat. Al llibre explico que passo molta estona mirant l’última hora de connexió del WhatsApp d’un noi per veure si em llegeix. Tinder et fa sentir sola, i és una sensació de la qual parlem poc.

Tot i conèixer a fons el funcionament de Tinder, ¿creus possible, encara, ni que sigui per casualitat, trobar-hi l’amor?

I tant que sí. M’he enamorat dues vegades de nois que vaig conèixer per Tinder. De totes maneres, recomano que tothom que estigui interessat en utilitzar aplicacions de dating s’informi del seu funcionament. Abans d’entrar-hi cal ser conscient i saber a què t’exposes. I, sobretot, ser realista, perquè si no et funciona no és perquè siguis lleig o ximple, sinó perquè és un gran mercat amb un funcionament complex.

Més continguts de