Tony Hadley, més enllà de Spandau Ballet

BarcelonaTony Hadley actua avui al Gran Teatre del Liceu dins del Suite Festival i ho fa pocs mesos després d’anunciar que deixava de formar part definitivament de Spandau Ballet, grup icònic del moviment New Romantic i habitual de les llistes d’èxit dels anys 80. El grup, que s’havia separat el 1990, va iniciar una nova etapa el 2009 i Hadley combinava fins aquest estiu l’activitat amb els antics companys i la carrera en solitari. “Per qüestions legals, no puc acabar d’explicar la raó per la qual he deixat el grup, però en algun moment ho faré públic -explica Hadley-. Sé que hi ha fans decebuts, que creuen que he estat egoista, però penso que quan sàpiguen exactament per què he marxat ho entendran perfectament. És molt trist, però és tal com ha anat, és per una raó legal, és tot el que puc dir”. Mentrestant, el grup ha anunciat que continuarà endavant malgrat la sortida de Hadley, cosa que obre la porta a la possibilitat de veure uns Spandau Ballet amb nou cantant, quaranta anys després de la seva formació. “Els desitjo el millor, no em preocupa, perquè la veu de les cançons originals soc jo”, assegura.

Els alts i baixos entre els membres del grup han estat una constant que va quedar magníficament reflectida al film de George Hencken Spandau Ballet: Soul boys of the western world (2014), on apareixien capítols tan tensos com la demanda que tres membres de la banda -encapçalats per Hadley- van interposar (i van perdre) contra el guitarrista i compositor Gary Kemp, per una qüestió de royalties. Quan el grup va presentar el documental al Festival In-edit de Barcelona els seus membres van ser rebuts al cinema Aribau com les grans estrelles que havien sigut i res feia pensar que poguessin tornar a estar a la vora d’un altre cataclisme. De fet, el 2015 van fer dues dates seguides al Festival de Pedralbes i, casualitats del destí, van coincidir amb els seus amics i rivals dels anys vuitanta Duran Duran, que actuaven al Sónar. “Ho recordo perfectament: vam intentar quedar amb ells, però al final no va ser possible per qüestions logístiques -explica Hadley-. El més trist és que va ser una gira amb molt d’èxit. Havíem sigut molt honestos al documental i, malgrat que res podia ser com abans, les coses funcionaven, ens ho passàvem bé junts i semblava que teníem un bon futur, però així és la vida”.

Hadley està preparant un nou disc per al juny, del qual es podrà conèixer el primer single, Tonight belongs to us, a l’abril. “M’agraden els himnes, la música que sona gran, he abraçat nous ritmes i noves tecnologies, i he estat atent al que sona a les llistes avui dia. Hi ha un parell de balades, una cançó només amb piano i cordes... N’estem tocant algunes a la gira i estan funcionant força bé”. La carrera en solitari de Hadley és eclèctica: va fer un disc de swing i un altre de nadales, i també ha actuat en musicals, però ara escolta músiques actuals com les de Twenty One Pilots o Shawn Mendes, esperonat per la seva filla d’11 anys. “No soc nostàlgic, miro de viure el present”, afirma, tot i que la major part del seu repertori està format per cançons de Spandau Ballet i aquesta nit no faltaran èxits com ara True, Gold o Through the barricades. Es reivindica, això sí, com un animal escènic: “El que m’agrada és tocar en directe. També m’agrada gravar, però el directe és el millor que hi ha”.