Tots els partits de Castella i Lleó exigeixen a Catalunya que torni els 'papers de Salamanca'

BarcelonaEl 5 de juliol del 1939 van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l'exèrcit franquista i no va ser fins al 2005 que es va aprovar una llei que en preveia la restitució als legítims propietaris: la Generalitat, organitzacions sindicals i polítiques catalanes, i particulars. El seu retorn, però, s'ha convertit en una guerra oberta entre administracions i formacions polítiques. I, en aquesta pugna, la Junta de Castella i Lleó ha fet servir tot tipus d'arguments i ha recorregut a totes les instàncies judicials per impedir-ho. El darrer intent té el suport de totes les formacions polítiques. Les Corts de Castella i Lleó han aprovat avui una declaració institucional en què exigeixen a la Generalitat de Catalunya la devolució a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca de "tota la documentació indegudament rebuda des de 2006". Tot i això, el secretari general de Podem a Castella i Lleó va rectificar després en un tuit en què deia: “Els papers de la Generalitat i dels represaliats catalans han de ser a Catalunya. La memòria és un compromís democràtic”.

La Comissió de la Dignitat, en un comunicat, detalla que "no hi ha documents retornats indegudament. El procés ha estat llarg i no s’ha retornat cap document que no l’hagi aprovat la comissió mixta –formada per tècnics del ministeri de Cultura i de la Generalitat de Catalunya–". La Comissió de la Dignitat també "e

Tots els intents que va fer Castella i Lleó en el passat per recuperar part dels 'papers de Salamanca' per la via judicial han fracassat. La darrera sentència del Tribunal Constitucional és del novembre del 2013. La sentència desestimava el recurs d'inconstitucionalitat que havia presentat la Junta de Castella i Lleó, i posava punt final a la batalla judicial. La sentència conclou que no pot qualificar-se d'arbitrària la transferència de la documentació a Catalunya: "Persegueix una finalitat raonable, que no es mostra desproveïda de fonament", conclou.

Des de ben bé l’inici de la Transició, Catalunya reclama 'els papers de Salamanca', espoliats al final de la Guerra Civil per l’exèrcit franquista amb fins repressius. El senador Josep Benet va ser el primer a fer-ho, el 1978, com a acte de justícia cap a les víctimes, com a compensació a les seves famílies, com una manera simbòlica de rescabalar-les de tant de dolor i tant d’oblit, i com a gest polític cap a les entitats i institucions catalanes afectades. Els franquistes no només es van endur documentació institucional, sindical o política. També es van endur cartes d'amor, llibres infantils, fotografies personals...

El document ha estat signat per PP, PSOE, Podem, Ciutadans i el grup mixt (IU-Equo i UPL) i s'ha llegit abans de l'inici de la sessió plenària de les Corts de Castella i Lleó. La resolució demana també a la Generalitat que torni a l'Arxiu General de la Guerra Civil, amb seu a Salamanca, "els documents no restituïts als seus legítims propietaris". L'estiu de l'any passat, el ministeri ja va comunicar a la Generalitat que els documents d'institucions que han desaparegut o en què no està clar qui n’és l’hereu s'havien de quedar a Salamanca. La declaració institucional de les Corts de Castella i Lleó inclou també referències al "ferm suport a la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola”, que es troba a Salamanca.