LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Valtonyc anirà a la presó per unes cançons

El Tribunal Suprem ratifica la condemna de tres anys i sis mesos contra el músic mallorquí

La llibertat d’expressió va rebre ahir un cop qui sap si definitiu a l’estat espanyol si no es promouen canvis legislatius. El Tribunal Suprem va ratificar la sentència contra el raper de sa Pobla Josep Miquel Arenas Beltrán, més conegut com a Valtonyc, que haurà d’entrar a la presó per complir una condemna de tres anys i sis mesos. Tot plegat, a causa de les lletres d’unes cançons. El Suprem ratifica, doncs, el que ja havia dictat l’Audiència Nacional fa exactament un any. Segons la sentència, Valtonyc és culpable de tres delictes: “Enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes” (dos anys de presó), “calúmnies i injúries greus a la Corona” (un any) i “amenaces” contra Jorge Campos (sis mesos), el president d’Actúa Baleares, el projecte polític sorgit del Círculo Balear.

“Ja m’ho esperava, a l’estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió”, va dir ahir Valtonyc, que veu complicat esquivar la presó, on haurà d’entrar les pròximes setmanes: “Tinc poques esperances”, admet. El seu advocat, Juan Manuel Olarieta, recorrerà contra la sentència al Tribunal Constitucional perquè considera que és “una autèntica aberració”. “La llibertat d’expressió és l’assignatura pendent d’aquest país”, diu Olarieta. Jorge Campos, en canvi, espera que la decisió del Suprem “serveixi d’exemple perquè aquesta mena de delinqüents sàpiguen que els seus greus delictes, en democràcia, tenen conseqüències”. “No solament he guanyat jo aquest llarg procediment, ha guanyat el nostre sistema democràtic”, diu Campos, impulsor de la demanda contra Valtonyc arran de la cançó Circo Balear.

Segons l’expert en dret internacional Joan Barata, membre de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació, la ratificació de la sentència “presenta greus incompatibilitats amb els estàndards internacionals en matèria de llibertat d’expressió”. “En termes generals, la privació de llibertat, o fins i tot l’ús del dret penal per perseguir expressions o idees (llibres, cançons, etc.), constitueix per si mateixa una mesura desproporcionada i expressament condemnada per les Nacions Unides, el Consell d’Europa i el Tribunal Europeu dels Drets Humans”, afegeix Barata.

Desestimant el recurs de cassació presentat per la defensa de Valtonyc, la justícia espanyola marca penalment un límit per a la llibertat d’expressió, especialment afectada quan topa amb la Corona. El 20 de desembre del 2016, el PP, el PSOE i Ciutadans van votar al Congrés en contra d’una moció d’ERC que demanava la despenalització de les injúries o calúmnies a la Corona. La iniciativa d’ERC, amb el suport de Podem i Compromís, anava en la línia de la reforma legislativa francesa que l’any 2013 va suprimir el delicte d’ofensa al cap d’estat després que el Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar que França havia violat la llibertat d’expressió multant una persona que havia insultat l’aleshores president Nicolas Sarkozy. El PP, el PSOE i Ciutadans van decidir mantenir les penes per protegir l’ordre públic i institucional, i remarcant que l’insult al rei també ho era a tota la institució. Segons la sentència, Valtonyc va fer “calúmnies i injúries greus a la Corona” en cançons com El rei Borbó.

Pel que fa a l’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes, la sentència detalla cançons com Espanya 0-Goma 2, Caminant per la ciutat i Microglicerina, entre d’altres, que “tenen un indubtable caràcter laudatori de les organitzacions terroristes Grapo i ETA i dels seus membres que va més enllà de l’expressió de coincidència amb objectius polítics [...] i que comporta una lloança, no dels objectius polítics, sinó dels mitjans violents emprats per les esmentades organitzacions terroristes”. La defensa havia argumentat que les lletres de les cançons eren “un desig subjectiu” i que “el llenguatge del rap és extrem, provocador, al·legòric i simbòlic”, i que en cap cas “es menystenien les víctimes”. Recurs desestimat.

Suport d’altres músics

Tan aviat com es va ratificar la sentència, diferents músics de tot l’Estat van manifestar el seu suport a Valtonyc. Pau Lloch, per exemple, promou una acció per rapejar les cançons de Valtonyc que es concretarà els pròxims dies i que podria transcendir l’àmbit del hip-hop, tal com va passar amb el concert No callarem de l’any passat a Badalona, en què van participar Txarango, Albert Pla, Mishima, Maika Makovski, Za!, KOP, Fermin Muguruza, Maria Arnal & Marcel Bagés i Raynald Colom, entre d’altres. Com va dir el mateix Valtonyc ahir, “ara toca mobilitzar-se i sortir al carrer”.

Més continguts de