Vinyetes per emmarcar al Saló del Còmic

BarcelonaLa primera il·lustració que va publicar Francisco Ibáñez, amb 11 anys, a la secció de dibuixos dels lectors de la revista Chicos. Els originals del mític àlbum de Mortadel·lo i Filemó El sulfato atómico. Pàgines de les sèries publicitàries que Ibáñez va dibuixar per a Bruguera amb personatges com Pepsi Man. Aquestes i altres joies es podran veure a partir d’avui a la mostra estrella de la 34a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que celebra els 80 anys d’Ibáñez. Comissariada pel director de continguts del Saló, Antoni Guiral, gran expert en l’obra d’Ibáñez i en la història de Bruguera, es tracta de la mostra més gran i exhaustiva dedicada al popular dibuixant barceloní.

Amb més de 100 originals, l’exposició recorre tota la trajectòria de l’autor, des dels seus inicis fins als últims dies. Els aficionats es quedaran parats en veure fins i tot treballs d’Ibáñez anteriors a la seva arribada a Bruguera, quan l’autor compaginava els dibuixos i la feina de grum al Banco Español de Crédito: el seu primer treball professional -al número 95 de la revista Nicolás-, les seves primerenques col·laboracions a les revistes de l’Editorial Marco... Un Ibáñez gairebé desconegut, prehistòric, en el qual és fàcil detectar la influència de Raf i Vázquez.

Dels quatre apartats en què Guiral ha dividit la mostra Per molts anys, Ibáñez!, el més sucós és el que cobreix les grans obres de l’etapa d’Ibáñez a Bruguera, estructurada al voltant dels seus personatges més populars. De Mortadel·lo i Filemó s’inclouen originals de les seves dues etapes a Bruguera: la inicial de les històries curtes publicades a revistes de la casa i la dels grans àlbums, com Valor y... ¡al toro! (1970), Magín, ¡el Mago! (1971) i, sobretot, El sulfato atómico (1969), amb la primera aparició d’Ofèlia i el Superintendent, que va marcar un punt de qualitat potser mai més igualat. Tampoc falten originals de Pepe Gotera y Otilio i algunes de les primeres pàgines d’ El Botones Sacarino, que inclouen un personatge inspirat en el director editorial de Bruguera, Rafael González, que va desaparèixer un cop l’al·ludit es va descobrir al còmic. En la secció de Rompetechos, el preferit d’Ibáñez perquè autor i personatge comparteixen miopia, s’inclou la història en què l’autor explica com va crear el personatge. I una de les joies de la corona seran els dotze originals de 13, Rue del Percebe, l’integral de la qual està arrasant a les llibreries i es va colar entre els cinc més venuts de Sant Jordi.

Rareses, curiositats i sorpreses

Per molts anys, Ibáñez! està ubicada en un dels grans pavellons de Fira Barcelona on té lloc el saló. La majoria d’originals són cessió d’Edicions B, coproductora de l’exposició, però també n’hi ha que són de l’autor i de col·leccionistes particulars com l’actor i dibuixant de còmic Carlos Areces. Amb voluntat exhaustiva, la mostra inclou pàgines d’obres una mica oblidades com la primera sèrie creada al TBO, La familia Trapisonda, o la posterior de Bruguera Chicha, Tato y Clodoveo, i també curiositats com sèries creades per encàrrec de marques, la continuació de La historia ésa vista por Hollywood (prenent el relleu de Vázquez) i l’última creació que va fer per a Bruguera, Tete Cohete. Es tracta d’un viatge extens a través de l’obra de l’autor més popular i prolífic del còmic espanyol, l’exposició definitiva sobre Ibáñez.

L’autor visitarà l’exposició avui. És probable que els records se li acumulin quan es passegi entre tantes pàgines antigues i que s’emocioni quan llegeixi el personal elogi que ha escrit Carlos Areces en nom de tots els seus fans, o quan descobreixi que l’exposició inclou una sorpresa molt especial que li ha preparat el Saló com a homenatge.

Entre cotxes i ‘meninas’

Les exposicions del Saló no s’acaben amb Ibáñez. De fet, n’hi ha una que fins i tot és més gran, Vinyetes sobre rodes, dedicada als vehicles que han conduït els grans personatges del còmic -amb algun convidat d’honor del cinema-. La mostra inclou més de 200 originals i està dividida en diferents apartats: vehicles de superherois, bicicletes, els cotxes del gènere negre i l’aventura, etc. Però el gran atractiu aquí no són tant les vinyetes com els automòbils: s’exposen el Cadillac de Blacksad, l’Escarabat descapotable de Dylan Dog, l’Honda S800 de Spirou & Fantasio i fins i tot el DeLorean de Retorn al futur i el camió en què es transforma l’Optimus Prime de Transformers.

El gran absent és el Batmòbil, que l’organització no ha pogut aconseguir; també els emblemàtics vehicles que condueix Tintín en les seves aventures, ja que l’editorial Moulinsart controla amb mà fèrria (i preus exorbitants) la reproducció de les vinyetes d’Hergé. Tanmateix, el personatge està present a la mostra Jo encara diria més: Les llengües tintinaires, que explora la diversitat d’idiomes a què ha estat traduïda l’obra d’Hergé, una llista extensa que inclou, entre d’altres, l’afrikaans, el grec, el llatí, l’esperanto i el tibetà.

Com cada edició, les mostres del saló també passen revista als guanyadors de l’edició anterior. La més completa és la del guanyador a la millor obra, Las meninas, que s’endinsa en el procés creatiu del còmic amb tot d’explicacions dels autors, el guionista Santiago García i el dibuixant Javier Olivares. A partir de divendres, el MNAC també exhibirà una mostra sobre el treball conjunt del tàndem Olivares-García que inclou, entre d’altres, les més de 20 pàgines inèdites que Olivares va dibuixar per a Beowulf, el còmic que acabaria dibuixant David Rubín.

I encara hi ha més: mostres dedicades al còmic social compromès, a la nova generació d’il·lustradores que fan servir internet i les xarxes socials per difondre la seva obra, a les superheroïnes del còmic i al dibuixant Luis Bermejo, que va morir el desembre passat. Un menú expositiu tan pantagruèlic que s’escapa del saló i es complementa amb una programació paral·lela que inclou un homenatge a Spirou a l’Espai Calàbria 66 i una mostra sobre el procés creatiu de l’últim Astèrix, El papir del Cèsar, a la Biblioteca Ignasi Iglésias.

Els noms propis del Saló

Frank Miller

La primera visita al Saló del creador de Sin City, 300 i El regreso del caballero oscuro ha provocat el deliri dels fans, que han exhaurit les 850 entrades de la seva conferència i les dues sessions de firmes.

Zerocalcare

És el nou fenomen del còmic italià. Nascut el 1983, ha venut ja dos milions d’exemplars. L’autobiogràfic La profecía del armadillo és el seu primer títol publicat a l’Estat.

Cyril Pedrosa

El francès va guanyar el premi a la millor obra estrangera del 31è Saló amb Portugal. Ara torna amb Equinoccios, que publica Norma.

Brian Azzarello

El creador del còmic de culte 100 balas és un dels guionistes nord-americans més destacats. Firma amb Frank Miller el guió d’ El caballero oscuro III: La raza superior.

Marion Fayolle

Amb La ternura de las piedras, poètica reflexió sobre la mort del seu pare, l’autora apunta a revelació del nou còmic emergent francès.

Jason

El noruec ha fet de l’economia de paraules un art. Les seves històries, plenes d’humor negre i romanticisme, l’han convertit en un dels autors europeus més cotitzats.

Ben Bocquelet

És el cervell d’una de les sèries d’animació més boges i aclamades: El asombroso mundo de Gumball.

Zeina Abirached

L’autora explicava la seva infància al Beirut dels 60 a El juego de las golondrinas. A El piano oriental continua explorant el seu passat.

Sara Fratini

La reivindicació de les dones amb corbes i sense complexos porta el nom d’aquesta autora veneçolana.