FOTOGRAFIA
Cultura 07/06/2016

Vivian Maier, la mainadera que amagava una gran fotògrafa

Foto Colectania exposa 80 fotografies, la majoria inèdites, d’una autora que sempre va ocultar la seva obra

Sílvia Marimon
3 min
01. Vivian Maier. Autoretrat, Nova York, 1952. 02. Chicago, 1960.

BarcelonaVivian Maier (Nova York 1926-2009) s’acostava molt al seu objectiu, normalment persones anònimes dels barris obrers de Nova York i Chicago entre 1950 i 1980. Era observadora i atrevida: pràcticament envaïa el seu espai vital mentre els fotografiava de manera furtiva. Disparava la seva Rolleiflex obsessivament: s’han conservat 120.000 negatius, dels quals només en va revelar 5.000 perquè segurament és tot el que es va poder permetre. Maier va treballar com a mainadera durant 40 anys i pràcticament ningú no va poder veure la seva obra mentre vivia perquè l’ocultava de qualsevol mirada aliena.

Va morir el 2009 sense saber que menys de dos anys després es convertiria en un fenomen viral i en una fotògrafa cèlebre: actualment una còpia d’una foto seva pot arribar a costar 4.400 euros. Fins al 10 de setembre es pot conèixer part de la seva obra a Foto Colectania: Vivian Maier. In her own hands mostra 80 imatges, la majoria inèdites. Són tan inèdites que ni tan sols les va veure la mateixa Maier perquè no les va arribar a revelar.

Va anar de molt poc que l’obra d’aquesta dona solitària i inquieta no acabés en un contenidor o oblidada en un soterrani. A mitjans dels anys noranta, Maier, que malvivia al carrer, ho va guardar tot en un traster: 200 caixes plenes de negatius, retalls de diaris, pel·lícules en súper 8, roba, barrets, sabates... Com que va deixar de pagar el lloguer, tots els seus béns es van subhastar el 2007. I el seu llegat va anar a parar a les mans de John Maloof , que vivia davant del traster i buscava fotografies dels barris de Nova York.

Maloof, que aleshores tenia poc més de 20 anys, no era conscient del valor de les imatges i en va començar a vendre algunes a través d’internet fins que el reputat historiador de la fotografia Allan Sekula es va posar en contacte amb ell per evitar que continués dispersant una obra tan singular. “Maloof ha recuperat part del que es va vendre i ara té un 90% de l’obra de Maier”, explica la comissària de l’exposició, Anne Morin. Maloof va intentar, sense èxit, que el MoMA es fes càrrec del llegat de Maier el 2011. És un misteri si la fotògrafa hauria volgut veure la seva obra exposada. Morin creu que sí: “Va abandonar les seves imatges però no les va destruir. Va deixar una porta oberta”.

És difícil saber com era la dona que s’ocultava darrere la Rolleiflex. Les seves fotografies mostren sobretot escenes del carrer i infants, però també té una enorme quantitat d’autoretrats. No va deixar cap diari personal ni cartes, però sí que va gravar la seva veu. “En una de les gravacions diu que si s’autoretrata amb insistència és perquè busca el seu lloc al món, saber qui és”, explica la comissària de l’exposició. Als autoretrats, però, també s’oculta: sempre hi apareix algun element que interfereix entre ella i la seva imatge. En una altra gravació diu que prefereix fotografiar els carrers dels barris obrers perquè allà hi ha vida, en canvi als barris rics la gent es tanca a casa seva i als barris de negocis tothom corre. Sovint es va fotografiar amb els nens que cuidava: “En el món dels infants hi ha imaginació i no hi ha passat ni futur, crec que d’alguna manera s’identificava amb això”, explica Morin.

Maier va fotografiar molta gent invisible: nens amb mirada trista i la cara bruta, borratxos dormint al carrer, ninos abandonats, parelles discutint-se o una dona plantant cara a la policia. “Les persones que fotografiava eren com ella, i quan els fotografiava els convertia en herois”, assegura Morin. Mai va tenir una vida fàcil. Els seus pares, un austrohongarès i una francesa, es van separar quan tenia poc més de 4 anys. El pare, un alcohòlic violent, va desaparèixer i la mare pràcticament es va despreocupar dels seus dos fills. Vivian va créixer amb diferents famílies i el seu germà es va passar mitja vida a la presó. Era una dona audaç: entre 1959 i 1960 es va gastar tota l’herència d’una tia àvia viatjant sola i amb un nom fals per tot el món. Quan anava a revelar les fotografies també s’ocultava: mai posava el seu nom real als sobres.

Maier va treballar durant 17 anys com a mainadera per als Gensburg, i va ser un dels fills d’aquesta família qui se la va trobar vivint al carrer. Els Gensburg li van pagar un apartament on va passar els seus últims anys. “Un dia va sortir a passejar, va relliscar i va morir a l’hospital sola”, explica Morin. La vida de Maier continua plena de clarobscurs. Al documental Finding Vivian Maier, John Maloof i Charlie Siskel intenten esbrinar qui era, però els diferents testimonis que la van conèixer constaten que la fotògrafa mai va revelar res de si mateixa.

stats