Xavi Alías sorprèn amb la llum del disc ‘Carib’

BarcelonaEl pratenc Xavi Alías està abonat a la sorpresa. Va aparèixer com a cantautor psicodèlic signant el disc La set de la balena (2014), una meravella marinera cuinada en la intimitat. Tres anys després, torna a sorprendre amb Carib (Escafandra, 2017), un canvi estètic que respon a un plantejament premeditat compartit amb els productors Ferran Resines i Cristian Pallejà. “Ens vam reunir amb la premissa de fer una cosa diferent, que fos un repte, un joc, una cosa divertida”, recorda Alías. Tots tres estaven escoltant “música que venia molt dels samples, d’apropiar-se d’altra música”, i van decidir anar a la botiga de discos Revolver de Barcelona amb un propòsit: arreplegar vinils que no costessin més de dos euros: “Vam comprar uns vint vinils, i a partir d’aquí i de les idees que jo portava des de casa vam començar a construir el disc”.

Carib comparteix maneres amb El Guincho i el grup Animal Collective. “Curiosament, jo no havia escoltat els Animal Collective, però mentre gravàvem el disc el Cristian i el Ferran deien que els sonava molt a Animal Collective, i es va convertir en una referència. I El Guincho també”, explica Alías, que enlaira el disc a partir de primeres matèries com ara un dels discos que va publicar l’atleta Carl Lewis, recopilatoris de disco, “molta cosa dels 80” i fins i tot “ erotic music ”. Tot plegat serveix per bastir cançons alimentades per loops i capes que preserven “una estructura pop”. Això sí, la guitarra ha desaparegut, també en els concerts, perquè adapta els temes de La set de la balena a l’estètica de Carib, com es podrà comprovar avui al Panams Club de Barcelona.

Volar, enlairar-se i saltar són conceptes que amaren les lletres del disc. “És una d’aquelles coses de què t’adones a posteriori. Va passar amb el primer, que era molt de submergir-se, i aquest és d’enlairar-se. Potser inconscientment volia que aquest disc fos més extravertit”, reflexiona Alías, que en cançons com la que titula el disc proposa que “si fem una revolució, no ens oblidem de ballar”, reivindicant “l’alegria com a element alliberador i el ball com a eina de lluita”.