Xavier Sabata, el contratenor a qui agraden els reptes

El cantant líric sovinteja a les programacions de les grans cases d’òpera

Que Xavier Sabata canti en un escenari català és una notícia gairebé amb categoria d’esdeveniment. També és la prova més eloqüent de l’èxit internacional d’aquest contratenor nascut a Avià (Berguedà) el 1976 i ara com ara una de les veus més sol·licitades per interpretar repertori barroc. Efectivament, la paradoxa és que quan millor li van les coses més complicat és veure’l per aquí, tot i que sempre que pot torna a casa per enlluernar, ja sigui encapçalant projectes barrocs a Peralada com l’òpera Rinaldo, de Händel, o assumint com a contratenor un monument del lied com el Winterreise de Schubert que va interpretar fa uns mesos a L’Auditori. Perquè Xavier Sabata és un home a qui li agraden els reptes.

Abans actor que cantant, va decidir adquirir la formació lírica als 26 anys, una edat en què no era fàcil ser admès en segons quines escoles. Se’n va sortir i ben aviat va tenir l’oportunitat de cantar a L’incoronazione di Poppea, de Monteverdi, a l’Òpera de Lió i sota la batuta de William Christie. Sabata reconeix que potser va ser massa precipitat, però tot i així va cridar l’atenció de Christie, que va comptar amb ell en altres produccions. Així va ser com Xavier Sabata es va situar en el context internacional, sobretot a Alemanya i França. Però esdevenir un dels contratenors de referència en l’actualitat no és fruit d’un cop de fortuna, sinó d’una feina constant i atrevida, combinació de respecte pel repertori barroc i ganes de reptes contemporanis com Kaspar Hauser, l’òpera que l’alemany Hans Thomalla va compondre precisament per a Sabata.

En el món de la música clàssica la vàlua d’un cantant també es mesura en funció de batutes i teatres. Sabata ha cantat amb directors com René Jacobs, Jordi Savall, Diego Fasolis, Ivor Bolton, Andrea Marcon, George Petrou i Christopher Moulds. I el seu nom sovinteja en les programacions dels principals teatres d’òpera i sales de concerts del món. Londres, Berlín, Viena, Halle, Basilea i Munic són algunes de les ciutats on ha cantat en la temporada 2017-2018.

Una injecció d’autoestima

És a dir, les dades objectives són aclaparadores, però és que, a més, les seves interpretacions, on la formació dramàtica és un valor afegit, demostren com és d’alt i exigent el nivell que ha assolit. Fins i tot en l’àmbit discogràfic, avui menys rellevant que fa uns anys, ha triomfat Sabata, sobretot amb aquell Bad guys dedicat als dolents de Händel que va enregistrar amb Il Pomo d’Oro sota la direcció de Riccado Minasi.

L’èxit de Sabata també és una injecció d’autoestima. “Tinc la certesa que nosaltres podem fer el barroc operístic molt bé i sense complexos”, va explicar en la presentació a Peralada de Rinaldo, un projecte compartit amb Dani Espasa i la formació barroca Vespres d’Arnadí. I és Xavier Sabata representa també una generació de músics catalans, cadascú en el seu estil i registre, que avui estan fent carrera internacional com la mezzosoprano Anna Alàs, el director Josep Caballé, el Quartet Casals, el compositor Hèctor Parra i tants d’altres.

Més continguts de