‘Yo la busco’: un home i una dona poden ser senzillament amics

Com a Formentera Lady, el debut de Pau Durà, una notícia fortuïta és el detonant de Yo la busco, la primera pel·lícula de Sara Gutiérrez Galve, que s'estrena aquest divendres. La pel·lícula té l’origen en el treball de fi de grau de la directora, que sense artificis i tòpics i amb un grup d’actors novells i no professionals es va voler endinsar en un tema poc comú: una amistat entre un home i una dona heterosexuals que no desemboca en una relació amorosa entre ells. “La pel·lícula és una oda a l’amistat. Tant la coguionista, Núria Roura Benito, com jo tenim molts amics heterosexuals i pot haver-hi l’equívoc del romanticisme. Quan et trobes en aquesta situació, sempre se’t jutja i s’espera que l’amistat es transformi en una parella”, afirma Sara Gutiérrez Galve. “La majoria de pel·lícules de Hollywood ens donen una idea de les relacions entre un home i una dona molt plana i molt corrompuda pel romanticisme -subratlla-, sobretot tenint en compte que el cine té un poder tan gran de definir qui ets. És fort com construïm molts pilars de la nostra identitat basant-nos en les pel·lícules”.

Al film, el Max (Dani Casellas) no només ha de gestionar la seva amistat amb l’Emma (Laia Vidal) sinó que també busca la seva pròpia manera d’encarar el futur, mentre els amics ja han fet els seus plans. “En el moment que explica la pel·lícula el Max és un absolut perdedor”, diu Gutiérrez, que ha retratat una Barcelona allunyada de la de postal. Yo la busco va rebre dos premis a la secció Zonazine del Festival de Màlaga: el de millor pel·lícula i el de millor actor per a Dani Casellas. També es va poder veure a l’última edició del festival D’A.

Etiquetes

Més continguts de