Publicitat
Publicitat

CRÍTICA DE TEATRE

Un actor que millora ‘Ragazzo’

El juliol del 2001 el jove italià Carlo Giuliani va ser assassinat en una plaça de Gènova pel tret d’un jove policia durant una protesta contra la reunió del G-8

El juliol del 2001 el jove italià Carlo Giuliani va ser assassinat en una plaça de Gènova pel tret d’un jove policia durant una protesta contra la reunió del G-8. Era un noi de 23 anys com tants altres. Un xicot que gaudeix anant a la platja i que escriu poemes, convertit en víctima de la confrontació entre els defensors professionals de l’ statu quo i els dissidents que pensen que un altre món encara és possible. Oriol Pla ens acosta aquesta història en un treball actoral que ha rebut els millors i merescuts elogis i que ha aconseguit interessar un públic jove massiu altrament allunyat de les platees. Aquest és també, sens dubte, el gran mèrit d’un projecte escènic de l’autora i directora Lali Álvarez que denuncia amb força ingenuïtat i molt esquemàticament la situació del món, dividit entre els bons i els dolents, entre els oprimits i els opressors, entre els aparells de violència institucional i els pacifistes.

Certament, Oriol Pla, ben dirigit, esborra les debilitats de Ragazzo amb una actuació farcida de petits detalls en la descripció de la banal quotidianitat del noi durant els tres dies anteriors a la seva mort. Exhibeix una extraordinària capacitat d’empatitzar amb els espectadors mirant-los directament als ulls, parlant-los com a col·legues, compartint la seva petitesa. Però a més mostra un domini de l’expressivitat del cos propi d’una inexistent maduresa. Fins i tot al tram final, quan es llança a una impossible i necessàriament confusa narració dels fets a la plaça on moriria, aconsegueix comunicar la mística de la tragèdia. Llarga vida a aquest Ragazzo.

‘Ragazzo’ TEATRE LLIURE (MONTJUÏC), 10 de febrer

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT