Cinema
Cultura 17/03/2022

'Aguas profundas': Ana de Armas li posa les banyes a Ben Affleck en un ranci 'thriller' eròtic

El director d''Atracció fatal' i el guionista d''Euforia' firmen una pel·lícula anacrònica i plena d'arquetips de gènere desfasats

2 min
Ana de Armas i Ben Affleck a 'Aguas profundas'

'Aguas profundas'

(1,5 estrelles)

Direcció: Adrian Lyne. Guió: Zach Helm i Sam Levinson a partir de la novel·la de Patricia Highsmith. 115 min. Estats Units (2022). Amb Ben Affleck, Ana de Armas i Tracy Letts. Disponible a Amazon Prime

¿És possible fer un thriller eròtic a l'era del Me Too? Veient Aguas profundas, queda clar que Adrian Lyne, que va definir els somnis humits de tota una generació amb Nou setmanes i mitja, no és la persona indicada per resoldre l'interrogant. Lyne, que feia vint anys que no dirigia –de vegades, les coses passen per una raó–, torna com si res no hagués canviat, com si no hi hagués tanta distància entre el públic contemporani i aquell que va aclamar, als anys vuitanta, una narrativa (Atracció fatal) en què una dona soltera era aniquilada perquè el seu desig amenaçava l'ordre de la família patriarcal. Ens trobem, doncs, davant d'un anacronisme, una proposta tan ridícula que seria divertida si el seu discurs no fos tan perillós.

Tràiler d''Aguas profundas'

El film adapta –amb guió de Zack Helm i el Sam Levinson d'Euforia– la novel·la homònima de Patricia Highsmith, que té un punt de partida tan excitant com retorçat: Ben Affleck interpreta un marit que accedeix que la seva esposa (Ana de Armas) tingui aventures sexuals per salvar el matrimoni... Fins que un dels amants apareix assassinat. La intromissió dels clarobscurs del noir en l'àmbit domèstic pot donar excel·lents resultats –Perduda, de Gillian Flynn, fan de Highsmith, n'és una bona mostra–, però el film de Lyne s'enfonsa sense remei en les aigües turbulentes dels arquetips de gènere desfasats (el personatge d'Ana d'Armas podria il·lustrar, punt per punt, la famosa teoria feminista de Laura Mulvey que associava el plaer visual cinematogràfic amb l'exhibició passiva, fetitxista, del cos femení) i, el que és més greu, en l’intent de blanquejar un amor tòxic i una masculinitat violenta, obsessiva.

stats