Quan les aixelles humides eren sexis
Katherine Harvey explica com era el sexe a l'Edat Mitjana a 'Los fuegos de la lujuria'
BarcelonaNi el sexe a l'Edat Mitjana era tan morbós i violent com a Joc de trons ni tothom estava tan reprimit per culpa de l'església com farien pensar artefactes com els cinturons de castedat medievals. La historiadora britànica Katherine Harvey es dedica a enderrocar mites i prejudicis a Los fuegos de la lujuria. Una historia del sexo en la Edad Media (Ático de los Libros). A través de fonts documentals i amb molt sentit de l'humor, Harvey intenta esbrinar què passava sota els llençols. D'entrada, a l'Edat Mitjana el sexe era menys íntim, perquè sovint a les habitacions hi havia molta concurrència. De fet, abunden les denúncies de veïns i testimonis sobre comportaments inadequats. D'altra banda, si a algú se li hagués demanat què era el sexe, segurament hauria tingut una resposta molt diferent de la que donaria una gran majoria al segle XXI.
"El concepte de sexe era molt diferent, s'entenia com una cosa que una persona li feia a una altra; per tant, hi havia algú actiu i algú passiu", explica Harvey. No s'entenia el sexe sense penetració i, en el matrimoni, era importantíssim copular. "Era essencial; si no, es considerava que la unió no era completa", especifica la historiadora. De fet, hi ha un codi de dret castellà de finals del segle XIII que assegura que si el nuvi moria abans del primer petó, la núvia havia de tornar tot el dot; en cas de morir entre el petó i la consumació, ella es quedava amb la meitat. Només si el matrimoni es consumava, podia mantenir tot el dot.
Complaure les dones
Tant les autoritats religioses com els metges donaven un gran valor al plaer sexual, perquè el connectaven amb la reproducció. "Creien que només es podia deixar una dona embarassada quan hi havia orgasme per part dels dos membres. Estaven més preocupats per aconseguir que les dones gaudissin del que ens podríem pensar", explica Harvey. En general, s'esperava que l'home prengués la iniciativa, però no que anés per feina: "S'aconsellava que fes petons, abraçades, que digués paraules dolces, toqués els pits i fes alguns preliminars com tocar els genitals de les dones". I, a més, havia d'estar amatent de no ejacular abans que la dona tingués un orgasme.
En alguns aspectes els ideals de bellesa o d'allò que era més desitjable en una dona i en un home no han canviat gaire. Per exemple, a Europa es considerava que una dona era més desitjable sí tenia el cabell daurat, la pell blanca, la boca petita, els braços i els dits llargs, i els peus delicats. Era millor tenir els pits petits, si el que es volia era casar-se, perquè els pits grans es creia que indicaven experiència sexual i, per tant, podien comportar mala reputació. Hi havia tot de consells i d'indicacions sobre cosmètica que tenien com a propòsit reduir la grandària de les mames. En el cas dels homes era preferible tenir la pell pàl·lida, els cabells llargs i arrissats, i molt de pèl. Es donava importància a la dimensió del membre viril. "Hi havia algunes diferències regionals; per exemple, alguns textos castellans, com el Libro del buen amor, de l'arxipreste d'Hita, suggerien que les aixelles humides, en el cas de les dones, les feia més desitjables", explica l'autora.
Si el sexe no perseguia finalitats reproductives era fornicació i, per tant, pecat. Així, era pecaminós el sexe oral, la masturbació i el sexe entre persones del mateix gènere. Tanmateix, els anhels carnals feien que sovint es desafiessin les normes. Una gran preocupació era el sexe entre homes. No era res excepcional. "El 1432, a Florència, es va crear una institució que tenia com a únic objectiu perseguir homes que tenien relacions amb altres homes. Es deia l'Oficina de la Nit i, el fet que es creés demostra que devia ser una pràctica estesa", detalla Harvey. Els funcionaris havien de tenir més de 45 anys, un requisit que pretenia garantir que no practiquessin la sodomia. Va estar activa fins al 1502 i van arribar a processar uns 17.000 individus. Hi havia un alt nivell de reincidència. "Es perseguia amb més intensitat al sud d'Europa. Els britànics tenien una sorprenent manca d'interès per perseguir la sodomia i la primera llei secular en contra no va existir fins al regnat d'Enric VIII (1491-1547), però hi va haver molt pocs casos que es portessin davant un tribunal eclesiàstic", detalla la historiadora. Si les relacions entre homes eren un secret, el sexe entre dones era pràcticament invisible.
La permissivitat de l'Església
L'Església era i és una institució molt gran i hi havia eclesiàstics més tolerants amb la contracepció, perquè eren conscients que era impossible per a les famílies mantenir tants fills. Fins i tot, alguns capellans haurien donat consells sobre l'abstinència, i hi ha textos mèdics que inclouen informació sobre com evitar embarassos. Sobretot es basen en l'abstinència o el coitus interruptus. Un dels més importants compendis mèdics de mesures contraceptives és El tresor dels pobres, atribuït al portuguès Pedro Julião, també conegut com a Pere Hispà. A més, segons Harvey, és una obra amb cert morbo, perquè Julião es va convertir anys més tard, el 1276, en el papa Joan XXI.
L'adulteri no estava gaire ben vist ni en els homes ni en les dones. "Hi ha molts judicis d'homes acusats d'adulteri, perquè es creia que havien de ser exemples d'autocontrol per a la seva família i, en canvi, a vegades es justifica l'adulteri de dones per la crueltat dels marits, que les deixaven molt de temps soles", diu l'autora. També es considerava que tothom havia d'arribar verge al matrimoni, però si no era així no es donava tot per perdut: la virginitat es podia recuperar. Hi havia diferents mètodes per comprovar la virginitat i ocultar experiències sexuals prèvies. Segons explica Harvey, que cita l'obra Trotula (un compendi de medicina femenina), en el cas de les dones hi havia des d'ungüents amb clara d'ou fins a la possibilitat d'utilitzar sangoneres perquè així es formés un petit coàgul i, la nit de noces, sortís sang.
A l'Edat Mitjana, els tribunals es prenien molt seriosament l'abús sexual infantil. D'altra banda, moltes jurisdiccions permetien castigar els violadors amb la mort, però això passava molt poc sovint, i els tocaments sexuals no consentits estaven penats. Hi ha coses que no han canviat gaire, lamenta la historiadora. En molts països encara hi ha prejudicis contra la diversitat sexual, i el valor de la puresa sexual encara és vigent en molts llocs. La violència sexual continua sent un problema i, massa sovint, l'Església mira cap a una altra banda en els casos d'abusos sexuals per part d'eclesiàstics.
