Així vivien les classes humils a Pompeia: desenterren una casa pràcticament intacta

BarcelonaEl 2018, a Pompeia, van descobrir un espectacular larari, l'altar que els romans dedicaven a les divinitats de la llar, amb unes espectaculars pintures de jardins exuberants, serps i ocells. Tant luxe, però, no amagava un habitatge opulent sinó una llar modesta. Darrere el jardí encantat, com el van batejar els responsables del jaciment de Pompeia, hi havia habitacions que han conservat el seu mobiliari pràcticament intacte. "Les excavacions han tret a la llum cambres amb el seu mobiliari que ens expliquen moltes coses de la realitat de la classe mitjana i baixa, una immensa majoria que sempre ha estat infrarepresentada per les fonts escrites", ha assegurat aquest dissabte el director del parc arqueològic italià, Gabriel Zuchtriegel.

Les habitacions han emergit tal com les van deixar l'any 79 aC els seus propietaris, quan van haver de fugir de la lava que escopia el Vesuvi i que va enterrar Pompeia. A la planta baixa s'ha localitzat una habitació que servia com a magatzem i una altra que era un dormitori. Al magatzem, una de les troballes més espectaculars ha sigut un armari que feia 2.000 anys que estava tancat. L'armari fa uns dos metres d'alçada, té cinc estanteries i, almenys, quatre portes. A l'estanteria més alta encara hi havia tasses i àmfores petites i plats de vidre.

Al dormitori hi havia un llit, del qual encara es conserva el marc i traces de tela del coixí. El tipus de llit és idèntic als tres llits descoberts l'any passat a la Vila de Civita Giuliana a l'"habitació dels esclaus".

No hi ha decoració i el llit és desmuntable: no hi ha matalàs i, per dormir, es col·locava una tela sobre una xarxa de cordes. Al costat hi havia una arqueta de fusta que els propietaris van deixar oberta en el moment d'abandonar per sempre la seva llar. A dins encara hi ha un petit plat de ceràmica i una llàntia amb un petit dibuix del moment en què Zeus es converteix en una àguila.

Al costat hi havia una petita taula circular de tres peus. El que s'ha trobat a sobre és com una fotografia dels minuts abans del desastre. S'hi van deixar una tassa de ceràmica, un petit plat també de ceràmica, un altre de vidre i dues petites ampolles de vidre. Petites gerres i àmfores testimonien que l'habitació no tan sols s'utilitzava per dormir.

"A l'Imperi Romà hi havia una bona part de la població que lluitava per ascendir en l'escala social. Per a aquesta població "guanyar-se el pa" era un esforç diari. Era una classe social que patia cada vegada que hi havia una crisi política o de fam però a la vegada era ambiciosa. En aquesta casa de Pompeia, els propietaris van poder embellir el seu pati i el larari i la cisterna amb pintures excepcionals però no van tenir prou recursos per decorar les cinc habitacions de la casa, una de les quals s'utilitzava com a magatzem. A les dues habitacions del pis de dalt hem descobert exquisits objectes fets amb materials preciosos, com gots de bronze, mentre que altres eren molt més modestos per al dia a dia. Els mobles de fusta eren molt simples. No sabem qui eren els qui van viure en aquesta casa però certament allò que van representar al seu pati era més el que somiaven per al seu futur que no pas la seva realitat", assegura Massimo Osanna, el director general de Museus d'Itàlia i fins al 2020 responsable del jaciment de Pompeia.

A les habitacions de dalt s'han trobat també una sèrie de tauletes encerades que estaven unides per una corda de manera horitzontal i vertical. Les tauletes es guardaven en una prestatgeria amb altres objectes de ceràmica. En un armari que va quedar destruït també hi havia recipients de ceràmica i vidre. Un dels objectes més ben conservats és un cremador d'encens policromat on encara es pot observar els llavis, la barba i el cabell d'un home.

La casa és a la Regio V, un dels barris més grans de la ciutat, que va ser excavat també el 2018, any en què es va trobar el jardí encantat. "Pompeia és un descobriment continu que sempre ens inspira. I no ho dic només des d'un punt de vista romàntic, sinó també en l'àmbit acadèmic, perquè és un laboratori inesgotable que ens permet estudiar, aprendre i obrir noves investigacions i hipòtesis i avançar", emfatitza Osanna.