Sant Pau revelarà en una nova sala l'excepcional col·lecció barroca

BarcelonaEls mecenes han deixat una profunda empremta en la història de Catalunya. El cavaller targarí Pau Ferran és recordat perquè a la seva mort, el 1649, va deixar 100.000 ducats per a la construcció de la Casa de la Convalescència, l'edifici annex a l'Hospital de la Santa Creu i actual seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara el seu retrat agafa tot el protagonisme en una de les sales del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX. És aquí on dos tècnics, David Silvestre i Irene Panadés, n'examinen l'estat de conservació per preparar la futura restauració.

El retrat de Pau Ferran és obra del pintor berguedà Pasqual Bailon Savall, el primer mestre del gran pintor del barroc català, Antoni Viladomat. La restauració d'aquesta pintura no és un fet aïllat, sinó que és el tret de sortida a la restauració d'una desena més, d'un conjunt de prop de vint pintures dels segles XVI, XVII i XVIII per mostrar-les en un espai propi a partir de la tardor de l'any que ve. El discurs de la futura sala estarà basat en els artistes més reconeguts i les temàtiques de les seves obres. "Fa temps que teníem la idea de donar sortida a un seguit de quadres que teníem guardats en diferents espais", afirma l'arxiver de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Miquel Terreu. "Vam organitzar una visita amb el professor d'història de l'art Francesc Miralpeix, i la conclusió va ser que aquestes pintures són una joia, i que val la pena mostrar-les", explica Terreu. "L'Hospital de Sant Pau aplega una selecció dels noms més coneguts de la pintura barroca catalana, i això és molt infreqüent. Em sembla que és l'únic lloc on succeeix, i la seqüència és prou interessant", destaca Miralpeix.

Al retrat, el cavaller Pau Ferran apareix de cos sencer, amb una actitud altiva, i al darrere té l'obra que va pagar, presidida per la coneguda escultura de sant Pau de Lluís Bonifaç que encara avui presideix el pati de la Casa de la Convalescència. "És molt poc habitual que el retrat s'hagi conservat", diu Miralpeix. "L'hospital té una sèrie de benefactors, homes i dones, i això és molt interessant. Aquest fet dona la possibilitat que en la pintura barroca hi hagi retrats de personatges de l'època, fins i tot identificant espais físics reals, com el pati de la Casa de Convalescència. I segurament hi ha un intent de representar-los tal com eren", explica Miralpeix. "Els retrats es feien per recordar-los pels seus actes i perquè servissin d'exemple –afegeix–, perquè si algú hi pensava continués fent la seva feina".

La mirada de Ferran és frontal, directa, però sembla que, al mateix temps, mira de reüll com Silvestre i Panadés l'examinen amb diferents tipus de llum. La feina acaba de començar: els restauradors localitzen alguns aixecaments que caldrà fixar injectant un adhesiu abans que la pintura caigui, i també zones repintades. El quadre el van restaurar als anys 90, però no saben si es va fer una intervenció general o si només es van restaurar zones concretes. A més, fan proves per esbrinar quins són els materials més adequats, i també proven diferents vernissos. Quan tinguin la capa pictòrica fixada, netejaran la pintura i, tot seguit, començaran a retirar els vernissos degradats i les repintades. "L'aigua per netejar la pintura la tractem perquè tingui un pH que no degradi la policromia", diuen els restauradors.

L'hospital més enllà de l'Edat Mitjana

La futura sala d'exposicions se sumarà al recorregut per tot el Recinte Modernista de l'hospital i, aprofitant l'avinentesa, es reelaborarà el discurs de la sala pròxima que recrea la Molt Il·lustre Administració de l'hospital (MIA) per incloure-hi el vessant artístic d'uns quadres dedicats a sant Pau fins ara atribuïts a l'escola de Viladomat que Miralpeix atribueix directament al mestre Viladomat. "L'hospital es va fundar durant l'Edat Mitjana, i s'ha parlat molt d'aquest període, però dels segles posteriors pràcticament no hi havia un discurs elaborat, així que comencem per l'aspecte artístic: quines obres tenim, com arriben a l'hospital, com estaven exposades i si es van encarregar o si van ser donacions. I les vinculem amb els noms de la pintura barroca que el Francesc diu que són els millors", explica Terreu.

De Bailon Savall, Miralpeix afirma que ha agafat més protagonisme del que estava previst. Així mateix, considera que els Viladomat estan entre el millor de la seva producció. I entre tots dos hi ha un altre pintor de qui fa uns anys gairebé no se'n sabia res, Joan Gallart, mort el 1714. "És un pintor molt interessant que segurament mor amb el setge de Barcelona, i si no hagués mort segurament hauria tingut el taller més important de la Barcelona d'aquells anys", diu Miralpeix. De Gallart, l'hospital en té tres pintures de sants eremites: sant Onofre, sant Francesc de Paula i sant Jeroni, aquest últim força malmès.

Una de les millors pintures del barroc català

Gallart es va formar en el taller d'un altre mestre famós representat a la col·lecció de l'hospital, Joan Grau. Hi ha tres generacions de pintors amb el mateix nom. A l'exposició permanent de l'hospital es conserva una pintura considerada com una de les millors d'aquest període, Escut d'armes. Es tracta de l'única que se li atribueix amb tota certesa. "No sabem ben bé on acaba el pare i on comença el fill", diu Miralpeix, que destaca la molt alta qualitat de la pintura i el fet que hi hagi nus, encara que siguin al·legòrics, concretament de vuit nadons de diferents edats a una banda i a l'altra dels escuts. També en destaca el talent per crear les obres i crear espais. "Es veu clarament que són pintors que dibuixen, que en saben, que han estudiat bé l'anatomia. Si haguéssim conservat molta més pintura d'aquest moment, segurament veuríem moltes més coses de qualitat com aquesta", explica Miralpeix, que, per completar la lectura de la pintura barroca catalana, recomana visitar la capella de la Casa de la Convalescència, on hi ha pintures de Francesc Val, Joan Roig i Antoni Viladomat i un retaule de Lluís Bonifaç.