Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Un amor suïcida

El quart llibre de l' Eneida -inici del segon volum de la traducció que Miquel Dolç va fer per a la Bernat Metge- comença amb una confessió d'amor: Dido, reina de Cartago, "es consumeix en un foc secret", captivada per Enees. "L'incessant valor de l'heroi i la noble esplendor de la seva nissaga li obsedeixen el pensament; li resten clavats al cor els seus trets i les seves paraules, i la cuita amorosa no dóna plaent repòs als seus membres", escriu Virgili. Enees ha explicat durant el segon i tercer llibre la caiguda i el saqueig de Troia: el relat ha subjugat la reina, que encara no ha aconseguit oblidar del tot el seu marit difunt, Siqueu. D'això se n'encarregaran les deesses Juno i Venus, que pacten que l'heroi acabi rendint-se als encants de Dido. Quan Júpiter s'adona de la feta -consumada en una cova durant una tempesta ben oportuna- envia el seu missatger Mercuri per recordar a Enees que és l'escollit per fundar Roma, i que no pot perllongar sine die la seva estada a Cartago.

Mancada del seu estimat, la resposta de Dido és contundent: "He acabat de viure i he acomplert el camí que m'havia traçat la fortuna: i ara, gran, baixarà la meva ombra sota la terra". Dido se suïcida clavant-se una espasa. Al segle XVII d'aquest amor fatal Henry Purcell n'escriuria una òpera inflamada.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT