Cultura 26/06/2014

Ana María Matute, una vida al servei de la veritat

La seva lluita va ser silenciosa, punyent i constant

i
Rosa Regàs
2 min
L’escriptora l’any 1954, poc després de rebre el premi Planeta per Pequeño teatro.

Escriptora“La infantesa és l’època més llarga de la vida”, deia Ana María Matute, potser perquè ella va ser capaç, com pocs escriptors i escriptores, de transmetre’ns la imatge del món en què vivim des de la mirada de la infantesa. Potser això és el que anomenem innocència. Sí, ella, la seva literatura, partien de la innocència, no només quan parlaven dels records que la memòria havia acumulat, sinó igualment quan, sempre amb mirada de nena, extreia de la realitat la màgia del que és inversemblant o la cruesa i les amargures del món en què vivim.

Va elegir des de molt jove el camí de la llibertat, conscient que és un camí que mai no s’acaba, i havia pres la decisió de veure la vida com un regal que ens feia la natura quan naixíem, malgrat els entrebancs que ens hi podíem trobar a mesura que anàvem vivint. Ella, però, havia sabut refugiar-se en l’àmbit de la infantesa, des d’on va construir una obra literària descomunal amb el tema comú, encara que no sempre visible, de la guerra d’Espanya.

Per molt que deia i repetia que era feliç, i ho era, això no vol dir que no fos capaç de veure en la realitat -li interessava tant com la fantasia, el mite o la màgia- els aspectes més grollers de la nostra societat, com la hipocresia, el desànim, la mala intenció o l’engany a què ens sotmetem quan ens perdem en el pou sense fons d’un món desconcertant.

Va començar a escriure molt aviat, i va debutar als 23 anys amb Los Abel. I no va deixar de fer-ho fins al 2009 amb una meravellosa novel·la, també sobre la infància, Paraíso inhabitado. Aquesta vocació va definir la seva vida i on va trobar el secret de la seva màgica capacitat de trobar misteri i felicitat en totes les coses d’aquest món. Això li va permetre fer-se un mon de ficció on els protagonistes eren la innocència, la intel·ligència i la llibertat. Conscient de la societat on vivia, mai no va deixar de denunciar el que creia que no era correcte, el que feia patir la gent, els abusos socials dels que tenen el poder. Una lluita silenciosa, punyent, i constant.

Una vida al servei de la veritat, ha estat la teva, la real, la imaginària, la literària, estimada Ana María.

stats