Andrés Corchero es retroba amb la mort del pare
El ballarí i coreògraf s'enfronta a la pèrdua amb dos solos al Mercat de les Flors
BarcelonaEl ballarí i coreògraf Andrés Corchero va pujar a l'escenari el 1995 per ballar l'absència del pare, mort el 1989. Era el solo Camí de silenci. Ara l'artista ha complert 62 anys i s'ha tornat a confrontar amb aquella experiència. "Tinc els anys que ell tenia quan va morir. Arribar-hi ha sigut una situació complicada, perquè penso que soc jove i que ell també ho era aleshores", explica Corchero. Aquesta sensació l'ha portat a desenvolupar una nova obra, el solo Padre. "Aquest és l'any que em tocava fer això", afegeix el ballarí.
Corchero ha unit aquesta peça amb el primer solo en un espectacle titulat Absències, que s'estrena aquest dijous al Mercat de les Flors i que es podrà veure fins dissabte. En aquesta fusió, el coreògraf representa els solos l'un darrere l'altre i els enllaça amb una coda final creada per a l'ocasió. Si bé totes dues obres parteixen de la mateixa ferida emocional, cadascuna té el seu propi to. "El 1995 havia deixat passar un temps abans de fer un homenatge al meu pare. Ho vaig fer des d'un lloc més alegre i esperançador. Aquesta segona peça és més trista, perquè ara m'he posat en un lloc més fràgil", destaca Corchero, que afegeix que Camí de silenci es representa tal com la va idear el 1995.
Padre és, per a ell, una manera de retrobar-se amb el pare i d'acomiadar-se'n, ja que no li va poder dir adeu. Tot i això, a escena el coreògraf ha buscat despersonalitzar el solo. "Tots tenim un pare. He intentat universalitzar l'experiència per compartir-la amb el públic. Són uns fets que formen part de la vida", explica Corchero. Part de la inspiració l'ha trobat en diverses lectures sobre la figura paterna, que l'han portat a reflexionar sobre els rols generacionals i com aquests rols es construeixen a vegades des de les presències i, d'altres, des de les absències.
Com ja ha fet en altres de les seves creacions, a Padre el coreògraf fusiona la dansa amb la poesia i, en concret, amb els versos de Joyce Carol Oates. "La seva poesia també parla de la mort del pare i és molt crua i real", diu Corchero. A l'escenari l'acompanyarà la seva filla de 14 anys, Rita Corchero, que cantarà i recitarà els poemes. "Soc pare i fill a la vegada –assegura el coreògraf–. Comptar amb la Rita a l'escenari és com retrobar-me amb el pare a través de la meva filla".
Un record per a Joan Saura
L'última vegada que Corchero va actuar al Mercat de les Flors va ser el 2011 amb Odori-gokoro. El seu retorn a la sala anirà lligat alhora a una altra representació que també parla de la pèrdua. La música del teu nom, programada per a diumenge al Mercat, és un homenatge al músic Joan Saura, un gran amic de Corchero que va morir el 2012. "Era com un germà per a mi. Hi ha molta relació entre la seva absència i la del meu pare", diu el ballarí. Per recordar-lo, Corchero s'ha aliat amb els músics Agustí Fernández, Liba Villavecchia i Nuno Rebelo i junts construiran una peça de tribut que serà tota improvisada.
"Volem tornar a fer un Trio Local per retrobar-nos amb l'ànima del Joan a l'escenari. No hem parlat de res entre nosaltres, perquè farem el que fèiem sempre: reunir-nos i donar vida a una improvisació total", explica Corchero. Als antics membres del Trio Local –Fernández i Villavecchia– s'hi ha sumat el guitarrista Nuno Rebelo. "Hem decidit no estructurar res. Sortirem a l'escenari amb els nostres cossos i coneixements, i que passi el que hagi de passar", diu el coreògraf. Tant Absències com La música del teu nom són dues maneres que Corchero té de donar les gràcies a través de l'art. Fortament influït per la cultura japonesa, l'artista defensa la idea que el cos no pertany a ningú i que "tot allò que rep s'ha de retornar".
