Andreu Martín: “A Barcelona li puc faltar al respecte perquè és casa meva i me l’estimo"

BarcelonaLa nova novel·la d'Andreu Martín, Allò que només els passa als altres (Clandestina crims.cat / Alrevés), té com a escenari una Barcelona on els partits independentistes es barallen entre ells i on un jutge corrupte, Daniel Trujillo, es creu l'amo del món. Martín (Barcelona, 1949) assegura que és una novel·la que li ha costat força i que va estar a punt d'abandonar un parell de vegades. "Cada vegada que escric una nova novel·la és un repte, perquè m'hi vull aproximar de manera diferent. Aquesta vegada he triat un protagonista que no pertany ni al món del crim ni a la policia, està una mica al marge i s'ho mira de lluny, com ho podria fer un lector", assegura l'escriptor, que diu que se sent més còmode en el terreny de l'acció i de les persecucions policials.

Aquest personatge és l'advocat d'ofici Marc Olvan, a qui una mare desesperada contracta perquè defensi el seu fill, a qui Trujillo envia a la presó sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que deixa en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes a Barcelona. A la novel·la, jutges i policies corruptes actuen amb impunitat i es deixen anar a la discoteca de moda de la ciutat.

L'escriptor explica que de petit llegia novel·les d'aventures que parlaven d'un món perillós i exòtic però també llunyà, com Sandokan, d'Emilio Salgari, però que la novel·la negra reflecteix un altre tipus de jungla, la que tenim a la ciutat. "Ens fascina, perquè ens pot fer mal. Aquesta consciència del perill també produeix una microparanoia", diu. Tanmateix, la paranoia que més preocupa a Martín és la relacionada amb la llibertat d'expressió: "No podem parlar clar i tenim massa en compte l'opinió de molts idiotes que ho acaben tergiversant tot i ho aprofiten per fer discursos xenòfobs i atacar els altres. Per culpa d'aquests idiotes, hem de guardar-nos-en detalls", lamenta. "Darrerament, m'estava rellegint la saga del detectiu adolescent Flanagan que vaig fer amb el Jaume Ribera, que és força explícita amb temes d'immigració i delinqüència, i no sé si avui podríem escriure una cosa així, perquè algú ho podria convertir en arma llancívola", diu Martín.

Com passa a la majoria de novel·les d'Andreu Martín, Allò que només els passa als altres també transcorre a Barcelona. "És casa meva, i li puc faltar al respecte perquè l'estimo. No puc parlar de Madrid i dir que els carrers estan bruts o hi ha una mala organització, perquè seria una manca de respecte. Seria com anar a casa d'algú altre i criticar-la, no m'atreviria a fer-ho", raona l'autor.

Allò que només els passa als altres és la vuitena novel·la que Martín publica a crims.cat, actualment una de les dues col·leccions de la nova editorial Clandestina. Amb 74 anys, l'escriptor barceloní està en plena forma. No se li acaben ni les ganes d'escriure ni de parlar, i sempre està barrinant nous temes. Ha publicat més de mig centenar de novel·les des que el 1979 va escriure Muts i a la gàbia. D'això ja fa 45 anys i Martín creu que el gènere de novel·la negra ha fet un llarg recorregut: "Vinc d'un temps remot en què era absolutament anormal ambientar una novel·la negra en aquest país. Als anys vuitanta i noranta estàvem molt acomplexats, però ara vivim un moment fantàstic", assegura. De fet, moltes novel·les negres passen a Barcelona i els protagonistes són els Mossos; una de les més recents, Sotto voce, de Gal Gomila, està protagonitzada per la investigadora Clàudia Blanch.